Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Todó i Matias Vives: contra els lladres o dient-los amén?
16/07/2013 Jordi Martí Font

Aquesta setmana passada, David Fernàndez complia una part petita però no menor del programa de les CUP al Parlament de Catalunya. No es tractava de cap punt programàtic però sí que era una de les “promeses” que alguns vam fer durant la campanya. El David deia “Vostè és un lladre!” a Adolf Todó, exdirector de Catalunya Caixa. No és cap ximpleria dir lladre a qui roba i menys en aquest país si qui ho fa és ric i poderós. Li ho deia recolzant les seves paraules en un document de caràcter confidencial que el setmanari “la Directa” (sempre imprescindible) ha fet públic aquest dies.

Segons aquest document, el Consell d'Administració de Caixa Catalunya acordà, el 26 de març de 2008, atorgar un sou de 600.000 euros al lladre Adolf Todó (que continua lliure i carregat d'euros). L'any següent ja en va cobrar 800.000, i en set anys, sumant-hi plusos, dietes i condicions de la seva jubilació, els seus ingressos havien de pujar fins a 20 milions d'euros.

Realment indignant. Però no menys indignant que la llista d'assessors que van votar en bloc que sí a favor d'aquestes condicions salarials secretes en una entitat que travessava una situació molt delicada i que si des d'aleshores fins ara s'ha distingit per alguna cosa ha estat per ofegar les persones a qui va vendre preferents i fer fora tanta gent hipotecada sense recursos de casa seva com ha pogut.

A mi, però, la part que m'ha indignat més ha estat el llistat de les persones que van signar a favor d'aquest sou en un moment en què la bombolla immobiliària ja era evident que havia petat fins i tot per als que deien que no existia. I cal recordar aquí que cada un dels consellers de Catalunya Caixa cobra a l'any 40.000 euros per assistir a aquestes poques reunions, per la qual cosa no em serveix que diguin que no sabien què feien.

M'indigno perquè a més de la presidència de Narcís Serra i de gent d'organitzacions de dretes (que ja sabem que estan fundades per enriquir-se directament com CyU), representada per Estanis Felip Montsonís, o el PSC, per Joan Echániz Sans, hi havia altres persones que van dir que sí en nom d'organitzacions que es diuen obreres i d'esquerres. A la reunió hi havia Sara Cardona Raso, que tot i que hi era per UGT aquesta organització ja ha explicat que ja no hi militava i va representar UGT fins al 2006 a Caixa Catalunya. Si és així, el que espero és que la denunciïn per dir que representava una entitat que no representava, seria el mínim. En el cas de CCOO, els dos representants eren Josep Alonso Roca i Genís Garriga Bacardí i fins ara ningú no ha dit públicament que no hi fossin en nom de CCOO, per tant cal dir-los el nom del porc i demanar-los responsabilitats.

M'he guardat per al final el representant d'ICV, avui exconseller de Catalunya Caixa, exsíndic de la URV i membre després de la Plataforma en defensa de les caixes d'estalvi. I ho he fet perquè és una persona que fins ara em mereixia un respecte pel seu passat precisament d'esquerres. El representant d'ICV era Maties Vives, advocat i economista tarragoní, de la Conca de Barberà, que també va votar en el bloc del sí, sense que en l'acta secreta (avui ja pública) hi consti cap intervenció seva per expressar dubtes, qüestionaments o inconveniència del sou de Todó.

Ja em perdonaran els que em llegeixen però si això és l'esquerra que defensa ICV, o jo no sóc d'esquerres (que ja podria ser) o ells han perdut el nord -i el sud- (que tot és possible); o potser no se n'han assabentat, que tampoc seria estrany. Perquè cobrar 40.000 euros per dietes d'assistència a unes quantes reunions a l'any com aquesta, votar que sí a un sou així en uns moments com aquests, fer-ho en nom d'una organització que es diu d'esquerres, fer-ne acta secreta i prendre compromís de confidencialitat, i per tant de secret, davant de la gent per a mi és ser un barrut i un poca-vergonya, amb totes les lletres. I si és una organització qui ho avala (que espero que no, però tot és possible) aleshores encara seria molt més greu.

 Ningú a ICV no demanarà explicacions a Maties Vives? Ningú no posarà en dubte tot això? Ningú no farà cap pregunta des de dins? Ningú no farà autocrítica? Ningú? Contra els lladres o dient-los amén?

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid