Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'Àngels s'ha mort, l'Àngels vola
08/04/2013 Jordi Martí Font

A les 11 del matí d'aquest diumenge 7 d'abril del 2013, s'ha mort l'Àngels Rodríguez, companya i ànima de mil coses dins dels mons anarcosindicalistes aquests que transitem i on vivim algunes i algunes. El càncer contra que lluitava li ha guanyat la partida. L'Àngels no era cap cara amable ni una dona suau de tracte a primera vista però sí que es mostrava com una magnífica persona, bona fins a l'extenuació quan la tractaves més, però que no aguantava de cap de les maneres els capellans ni els qui es neguen a pensar i només repeteixen tòpics, més quan aquests es disfressaven de llibertaris. I suposo que per això ens enteníem tan bé en moltes coses, tot i que la nostra relació personal va ser escadussera i concreta, sotmesa majoritàriament a projectes seus en què em feia participar i que jo acceptava per complaença mútua. De fet ens vam conèixer una mica més a partir d'una editorial que jo vaig escriure a un "Catalunya" en què jo l'atacava durament perquè havia llençat una revista a la brossa perquè incloïa la paraula "Nadal" a la portada. El debat i la controvèrsia ens va apropar i ens va fer còmplices en moltes discussions més, tot i que per sort mai no vam estar d'acord en gairebé res. Això sí, coincidíem en pràcticament tot.

 Ens vam conèixer a CGT, és clar. Ella era presidenta de la Fundació Salvador Seguí i ho era per convicció i perquè sabia que podia fer-ho. Exigent fins al final, combativa i allunyada dels tòpics, crítica com qui més amb qui només sabia repetir clixés... l'Àngels era molta Àngels. Ho era tanta que preferia un bon enemic que un amic imbècil, sempre. I això a mi m'apassionava. Havia estat secretària de Comunicació de la CNT de Catalunya quan Ramon Barnils dirigia la "Soli" i m'explicava que si Barnils havia acceptat havia estat en part perquè ella li feia d'escut, s'encarregava de dir als vells confederals que no vinguessin a amoïnar i a queixar-se a la redacció de la "Soli" o del "Catalunya", que fessin alguna cosa, que curressin i que si no era així que callessin, "colla de ganduls"...

Vam coincidir en moltes ocasions i en alguns projectes, com la publicació dels seus textos sobre la lluita de les dones per la seva existència en forma d'articles al "Catalunya" o amb la proposta de contrastar articles històrics de i sobre la CNT amb opinions d'activistes socials actuals sobre els mateixos temes de què parlaven els anarquistes d'abans.

El darrer cop que la vaig veure va ser perquè va venir a fer-nos de guia personal a l'exposició sobre els cent anys de l'anarcosindicalisme, en el centenari de la creació de la CNT. Eren una exposició i unes jornades que ella havia comissariat de forma molt intel·ligent i sense deixar que la cosa esdevingués d'autoconsum, per això va fer l'exposició central al Museu d'Història de Catalunya, per exemple. L'Àngels n'estava molt contenta i realment l'exposició, les publicacions i tot plegat feia goig. Estava tan contenta que ens va guiar per l'exposició enfotent-se'n de mitja exposició i de la pràctica totalitat de l'anarquisme peninsular i de la seva història. Per què ho feia? Doncs perquè tenia clar que tot i que calia conèixer d'on veníem no volia convertir de cap de les maneres el propi passat en altar de res. I jo l'aplaudia i l'aplaudeixo per aquesta actitud.

La seva tesi doctoral, de què parlava però no acabava mai perquè la vida se li emportava massa temps, havia de ser sobre Salvador Seguí, i era, ja ho sabem totes i tots, imprescindible, com ella mateixa, com tot el que bellugava i portava entre mans. Avui l'anarcosindicalisme perd l'Àngels i amb ella una forma de veure l'anarquisme de forma oberta, lluny fins i tot de la paraula, lluny de dogmatismes i d'imbecil·litats en què moltes i molts viuen segurs en les seves inseguretats. Una altra gran persona que se'n va i que ens deixa un buit que caldrà omplir amb algú altre que sigui capaç d'ajuntar l'alegria i la vida sense allunyar-se gens ni mica de les ganes de transformar-la i de fer-ho ja, aquí, sense demanar permís, perquè li ve de gust i prou.

Àngels, no et diré això de "que la terra et sigui lleu" perquè sé que, com sempre, tu voles enlaire i te'n fots dels dogmes i dels dogmàtics, dels grisos d'ara i dels d'abans, dels del “cruzado mágico” i dels del “¿Sufres vida?”, de qui està mal follat i per això arrossega amargors que no són ni han de ser "dels nostres" i de qui darrere de les paraules no hi té res. Que el vol et sigui preciós, Àngels, i que els vols que has fet per aquí a baix trobin l'alegria que eres capaç de transmetre amb qualsevol "que se'n vagin a la merda" dit per passar l'estona o no. Que el teu riure, que quan sortia ho inundava tot lluny de la melangia, ens porti a recordar-te amb la certesa que l'única revolució és aquella que es fa i que es fa rient, aquí i ara. Fins sempre!

Valora
Rànquings
  1. Fa 15 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  2. Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
  3. La tenista Paula Badosa demana disculpes per dir que el català no és una llengua
  4. Si els fills de puta volessin...
  5. Guanyem Girona lamenta que es deixin al calaix una tercera part dels diners del programa Aixequem Persianes
  6. Tomàs Sayes: "Ens pot la frustració i la sensació de derrota i no som capaces de veure més enllà i valorar els èxits que hem aconseguit. L’Estat si que ho té present i per això continua amb l’ofensiva"
  7. Arruix Borbons-Recuperem Marivent convoquen el 239è Cant dels Ocells davant del Palau
  8. "Háblame en español" Agressió lingüística acaba amb la política discriminatòria d'una empresa a València
  9. Èxit de la mobilització Ponts per la Independència que fins demà es realitza a diverses carreteres del país
  10. Rosalia 92
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid