Chávez s'ha mort, ni blanc ni negre sinó tot el contrari: roig!!!

S'ha mort Hugo Chávez i cal fer balanç a corre cuita, no fóra cas que ens quedéssim fora de la colla dels que el lloen o fora de la colla dels que el blasmen. En això ho tenim fàcil, o no, ja que és ben fàcil de triar quina és la nostra colla. En un costat hi ha els nostres, els que lluiten dia a dia al nostre costat, amb qui lluitem aquí i arreu; a l'altre, la colla dels mentiders, dels lladres, assassins, multinacionals i estats que ens fan la vida impossible. Fàcil la tria, tot i que cal llegir el més enllà per tenir clar que hi ha altres realitats que cal conèixer...

Però m'agradaria anar una mica més enllà i intentar no caure en dogmatismes. No m'agrada gens ni mica la lloança sense contemplacions d'un procés que en la major part dels casos desconeixem considerablement. No m'agraden els líders vistos com a gairebé divins, no m'agrada el culte a la personalitat que, tot i que potser no promovia Chávez, sí que utilitzava per governar. I ja sabem que això no és l'important però també hi és. I no m'agrada només el blanc o el negre, perquè aleshores quan pintes algun "gris" ja no ets prou bo,o no prou "radical", o no prou "com s'ha de ser". No parlo de Chávez sinó de qualsevol procés revolucionari, començant pel que conec més a fons, és a dir el del 36 als Països Catalans.

I és veritat i ho penso, Chávez ho ha fet molt rebé, perquè ja aconseguit aixecar les classes oprimides d'Amèrica Llatina i les ha fet prendre consciència de la seva importància com a persones, les ha fet aprendre que podien decidir-ho tot, o gairebé tot. Però per valorar el seu govern en el futur ens caldran perspectiva i dades, no només sensacions, que ja les tenim. En això ens ajudaran dades com les que avui Media.cat (per mi ja imprescindibles com a referents informacionals) inclouen a la seva pàgina, però també dades com les que Vilaweb cita d'Human Rights Watch; i moltíssimes més, és clar...

Quan ho tinguem tot, sense cap mena de dubte, n'extreurem conclusions que esperem que aleshores ja no siguin només blanques o negres. El que avui és clar és que si només es pogués triar entre blanc i negre, jo m'abstindria i triaria roig, roig del segle XXI. Descansa en pau, mano, que les revolucions del XXI -i les que vindran- no han de parar i tu les vas engegar.