Contestar a aquestes preguntes és complexe ja que els punts de partida de cadascú són força diferents. No és el mateix explicar-ho a algú receptiu del País Basc que a algú de Llatinoamèrica que no té clar que el Català és una llengua amb tots els ets i uts diferent a l'Espanyol.
Al final vaig optar per parlar d'allò que fa l'Estat Espanyol i d'aquesta manera poder demostrar la importància de la situació. I després valorar com es posicionen les grans empreses i grups d'inversió asiàtics.
Des d'una òptica forània no s'entén l'actual desplegament del CNI a Catalunya, ni la pressa en les nacionalitzacions de ciutadans d'origen llatinoamericà, ni els empadronaments de ciutadans aragonesos a poblacions de la “Costa Daurada”. Costa poder raonar com es pot canviar el nom d'una llengua per unes sigles que no volen dir absolutament res. Ningú entén com un Estatut aprovat per un parlament i refrendat pel poble el pot tombar un Tribunal com el Constitucional en virtut d'unes clàusules que estan a altres Estatuts i no passa res... tot això no s'entén.
Després entres en tota la problemàtica de l'eix mediterrani i l'entossudiment en mantenir l'opció central contra tota lògica. Arribats a aquest punt tothom té clar que qui està fent campanya a favor de la independència és l'Estat mateix i que el més intel·ligent és marxar d'allà on no et volen.
Expliques les inversions xineses al port de Barcelona a través de Hutchinson, el desplegament la tardor passada del Banc Industrial i Comercial de Xina, el primer banc xinés en dipòsits. L'aposta recent de dues multinacionals japoneses per Catalunya a l'hora de desplegar els seus negocis pel sud d'Europa, Portugal i Llatinoamèrica, em refereixo a Ricoh (Fotocopiadores i material divers d'impressió) i Rakuten, lider en comerç d'electrònica al Japó. I a dia d'avui podria afegir dos informacions més, la participació de Melco en el projecte BCN Dreams vora Port Aventura, Melco és el competidor directe de Sheldon Adelson en el terreny del joc i el lleure. I les declaracions del Director d'inversions del grup Fosun en la segona edició del China at Barcelona Summit en el sentit de valorar Barcelona com a punt d'entrada de les inversions xineses al sud d'Europa. Algú bon coneixedor de les polítiques econòmiques asiàtiques em va dir “estos no se equivocan”. Aquests moviments estratègics estan molt mesurats. No només no els fa por la independència sinó que els pot posicionar millor en els mercats internacionals. Aquest és un factor a tenir en compte.
Respecte a les possibilitats de que tot plegat arribi a un pacte tipus concert econòmic dos arguments. Catalunya és el 20% del PIB espanyol i quasi el 30% de les exportacions, poc marge pel pacte hi ha. I a més cadascú és hostatge dels seus actes, tensar contínuament la corda no ajuda a l'hora d'arribar a pactes.
Cal fer una valoració important, l'Estat Espanyol és peculiar és un estat oligàrquic, pre-revolució burgesa, amb un sentit d'estat discutible, amb baronies de pes que poden posar bastons a les rodes dels interessos d'estat. Amb uns sectors dominants vinculats a les administracions i a allò que publica el BOE, incestuós en les relacions Estat/Empresa.... El gran problema és aquesta oligarquia de falsos empresaris, d'advocats de l'Estat i tertulians nafrats que per anar vivint necessiten de l'espoli. A l'Estat Espanyol li cal reformular-se i per això ha de perdre la perifèria, estem disposats a fer-li aquest favor
