Més enllà de les evocacions tendres del berenar pa i xocolata, és com allò de la magdalena però sense magdalena, també és un potent símbol de reinserció. Imagineu-vos l'Hannibal Lecter al carrer Petrixol davant d'un suís a la Pallaresa després de passejar-se per la Sala Parés. I tot va començar amb un rosegó de pa i una presa de xocolata a un cul de pati de presó!
Fa unes setmanes el berenar a les presons va ser tema de debat profund tant al Parlament de Catalunya com als mitjans de comunicació. Mantenim o no mantenim el pressupost pel berenar? Té lògica que en un moment de retallades fins l'os donem berenar als assassins i violadors? On s'és vist!
Diuen que preguntant s'arriba a lloc, el problema, a voltes, és que el lloc no és el que es pretenia. Pregunto si es reparteix berenar a les presons i em diuen que no, per tant alguna cosa passa. Remenant per la memòria recordo que en algun moment, quan s'acabava el que podríem dir-ne la jornada, tenies l'opció d'anar a la cel·la. Uns es quedaven al pati i als llocs comuns i després sopaven, i altres quedaven ja tancats. En aquest darrer cas s'enduien un tros de pa amb alguna cosa. Recordo uns mítics sopars a base de pa i “una ceba un cop de puny”.
Arribats a aquest punt seria possible que allò que en algun lloc consta com a berenar sigui de fet el sopar dels que es queden tancats. El senyor gris de gris (el negre és un color, o no, noble) que es mira els comptes pot ser a vist dues partides, sopar i berenar i entén que el berenar és suprimible. Si es tracta d'això al treure l'apunt del berenar el que aconseguirà és que més gent sopi, en aquest cas dues possibilitats: S'incrementa la despesa de sopars més enllà de l'estalvi del berenar, “peazo gestión”. O no hi ha increment possible de la partida de sopars, per tant tenim un problema la dimensió del qual estarà en funció del nombre d'incorporacions al sopar, més gent el mateix pressupost.
L'Hannibal Lecter creuarà la Rambla i als voltants de la Boqueria cercarà una melsa o un fetge cirròtic per fer-se passar l'ànsia.
