Una enorme bandera kurda -senyera il·legal tant a Turquia com a Síria- que estava al cantó sirià de la frontera turco-siria va esdevenir motiu de polèmica mediàtica a finals de juny de l'any passat quan la premsa turca va revelar la seva existència a pocs metres del seu territori. Un monumental gest de desafiament per a Ankara, que des de 1984 manté un conflicte armat amb el Partit dels Treballadors Kurds (PKK).
La revolta siria ha retornat la frontera entre els dos estats als anys de tensió que a punt van estar de culminar en guerra oberta el 1998. Però al mateix temps està modificant l'escenari polític de Síria després que el règim liderat per Bashar Assad hagi apostat per una arriscada maniobra tàctica cedint el control de la major part de les regions kurdes als seus propis habitants. Una concessió inèdita a Síria, on els gairebé 2 milions de kurds -poc més d'un 10% de la població- tenen un llarg historial d'enfrontaments amb el poder central, que durant anys va considerar un delicte pràctiques com l'ensenyament del seu idioma o la celebració de les seves festes tradicionals.
Ara els kurds de Síria tenen el seu govern local i els seus grups d'autodefensa (les Unitats Populars de Protecció) controlats pel Partit de la Unió Democràtica (PYD) partit molt proper al Partit dels Treballadors Kurds (PKK). El líder del PYD va reconèixer en una entrevista amb la pàgina web Rudaw la presència de les seves milícies en totes les regions del Kurdistan sirià «Tenim controls a tot el Kurdistan sirià. Protegeixen les carreteres i llogarets d'aquestes zones. El govern ha perdut el control d'aquestes àrees ». Ahir un mitjà de comunicació català informava que els kurds de Síria estan a un pam d'aconseguir crear el seu estat.
