Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cuba
Un dels "Cinc herois" retorna a Cuba i renuncia a la ciutadania nord-americana

René González Sewherert es troba en llibertat i ha obtingut de l'Oficina d'Interessos dels Estats Units a l'Havana el document que certifica la seva renúncia a la ciutadania nord-americana

11/05/2013 Internacional

René, en llibertat a Cuba, va declarar durant una conferència de premsa que en endavant es dedicarà a la campanya per la llibertat dels altres companys empresonats pels EEUU.

Més de 14 anys d'empresonament injust

Els "Cinc herois cubans" empresonats als Estats Units són un grup d'agents cubans condemnats a presó en Estats Units sota supòsits càrrecs d'espionatge, entre d'altres, que tenien la missió d'espiar grups d'exiliats cubans per prevenir actes de terrorisme contra Cuba, especialment l'atemptat contra l'avió del vol 455 Cubana el 1976, que va causar la mort de 76 civils.

El cinc presoners polítics són Antonio Guerrero Rodríguez (Miami, 1958) enginyer en Construcció d'aeròdroms, poeta, dos fills, agent de la DGI (Direcció d'Intel·ligència de Cuba). Sentenciat a 22 anys de presó. Fernando González Llort (l'Havana, 1963), casat, graduat de l'Institut de Relacions Internacionals (ISRI), del Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba i el MININT, agent de la DGI. Sentenciat a 18 anys de presó. Gerardo Hernández Nordelo (l'Havana, 1965), casat, graduat del ISRI, caricaturista i agent de la DGI. Sentenciat a dues cadenes perpètues més 15 anys de presó. Ramón Labañino Salazar (l'Havana, 1963), casat, amb tres filles, graduat de Llicenciatura en Economia a la Universitat de l'Havana i agent de la DGI. Sentenciat a 30 anys de presó. I l'ara alliberat René González Sehwerert (Chicago, 1956), casat, dues filles, pilot i instructor de vol i agent de la DGI, que va ser entenciat a 15 anys de presó.

Renuncia de la ciutadania ianqui i retorn a la Pàtria

Després de gairebé quinze anys de captiveri, exactament 14 anys, 7 mesos i 3 setmanes, el divendres 3 de maig passat, el govern d'Estats Units a través del Tribunal de Districte del Sud de la Florida va concedir la partida de llibertat formal a René González. El presoner polític cubà va presentar aleshores una petició a la jutgessa Lenard per poder anar a Cuba. René va arribar a l'Havana el 22 d'abril passat i hagués hagut de tornar als Estats Units el següent 6 de maig.

Poc dies després René va presentar al tribunal nord-americà una petició suplementària a la seva moció per modificar les condicions de la seva llibertat supervisada de tres anys, i en què presentava la renúncia formal de la seva ciutadania nord-americana. René va néixer a Chicago i per tant era ciutadà dels Estats Units per naixement, però també és ciutadà de Cuba per voluntat pròpia.

D'acord a les lleis nord-americanes aquesta renúncia de la seva ciutadania nord-americana permetria al tribunal decidir, com ho va fer, que René complís la resta de la seva condemna de tres anys de llibertat supervisada a Cuba sense haver de presentar-se a cap autoritat nord-americà. A René se li exigeix que mai més tornar a entrar als Estats Units, condició que René mateix havia proposat al tribunal anteriorment.

Un símbol patriòtic i de lluita contra el terrorisme

El retorn i alliberament de René s'ha viscut a Cuba com una injecció de moral després de més de 14 anys d'empresonament dels agents que investigaven les trames terroristes contra els interessos cubans. El cas dels cinc empresonats, convertits en un símbols patriòtic i de denúncia internacional del terrorisme promogut pels EEUU, han suposat una injecció de moral i de raó per a la República cubana.

El propi René, en unes declaracions a la premsa, ha mostrat la seva disposició i conviccions per la causa cubana i els principis antiimperialistes, focalitzant la importància en la lluita per l'alliberament dels seus companys:  "... és una lluita, una experiència terrible, però de la qual s'hi pot sortir. Sóc aquí jo, i els altres quatre estan en la mateixa disposició de continuar lluitant. L'important és saber que són 15 anys, que multiplicats per quatre són 60(...) en el meu cas són 75 anys, en conjunt, d'injustícia; robats a cinc famílies cubanes, robats a cinc cubans que havíem d'estar aquí, i crec que és important que no oblidem això. Encara que el més important és que hem de seguir lluitant perquè ells tornin. Vam a resistir, no es doblegaran, però el hem de retornar."


Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid