A les 18h al Teatre Municipal de Perpinyà es farà l'acte de lliurament de premis del catorzè dictat en català, organitzat pels Afers Catalans de la Vila de Perpinyà i emmarcat sota el centenari de les normes ortogràfiques, va tenir lloc el passat dia 2 de març, al Palau de les exposicions de la capital nord-catalana, sobre un text de la novel.la de Joan Tocabens, "El castell de l'esparver", cantat pels dos locutors Odeta Carbonell i Joan Peitav"í.
Els premiats rebran recompenses, entre les quals hi ha diccionaris, lots de llibres i una obra d'un gran valor oferta per la Gran Enciclopèdia, l'Atles del catalanisme. A més es lliurarà un diploma a cada participant.
El conjunt d'aquests premis són oferts gràcies a la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans, del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Gran Enciclopèdia Catalana, de Larousse, de Descobrir Catalunya i de la Fundació Perelada.
Enguany, aquest acte, obert a tots i presentat per Elisabeth Porqueras, tindrà un concert dels Ministrils de Sant Vicenç, una cobla de tres quartans amb Frédéric Guisset, Vincent Vidalou i Isabel Garcia. L'acte s'acabarà amb un aperitiu.
El lliurament coincideix amb la commemoració del 2 d'abril
El 2 d'abril es commemora l'aniversari de l'Edicte reial francès que va prohibir el 1700 l'ús oficial de la llengua catalana als antics Comtats catalans. Una data simbòlica però “ni la primera, ni la darrera data de la llarga repressió que pateix la llengua catalana i els seus parlants a Catalunya Nord.” Aquest edicte sempre vigent, ja que mai ha estat derogat, va ser enfortit el 1992 pels parlamentaris francesos quan van modificar la Constitució francesa afegint a l'article 2 que especifica que “la llengua de la República és el francès”. Aquesta simple afirmació prohibeix, segons el Col·lectiu, “els drets elementals al conjunt dels parlants i de les llengües de tots els territoris administrats per França.”
El 1999 l'Estat francès firmava la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Carta que “hauria pogut donar els drets necessaris a la salvaguarda de les nostres llengües minoritzades”, però el Consell Constitucional, a París, va decretar que “La langue de la République est le français” impossibilitava la ratificació de la Carta.
