Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La candidatura de PxC premia les sortides de to dels seus regidors però amaga les conductes feixistes
27/10/2012 Hemeroteca

Càstig al feixisme descarat, premi al populisme xenòfob: així es pot resumir l’estratègia que ha seguit PxC en l’elaboració de la seva candidatura per Barcelona a les eleccions del 25-N. Amb ella Anglada intentarà de nou fer el salt, en què fins ara sempre ha fracassat, al món supramunicipal. El 2010 es va quedar a les portes del Parlament després d’una campanya electoral durant la qual Unitat Contra el Feixisme i el Racisme va recordar els seus escàndols més sonats. “Aquesta vegada, les llistes, les hem fet antipopulisme d’UCFR”, sosté el secretari d’organització del partit, David Parada. La llista amaga, així, la cara més ultra del partit, que podria passar factura a les urnes, però en canvi premia algunes de les fanfarronades xenòfobes que li han permès obrir-se pas en el món municipal. Aquestes sortides de to populistes, junt amb el personalisme d’Anglada i els aventurers polítics, són els tres ingredients bàsics de la candidatura.

Un exemple del càstig de PxC als regidors que menys han dissimulat les seves simpaties feixistes és l’absència dels regidors hospitalencs en una llista que en canvi incorpora en els seus primers 20 llocs (els noms d’aquests candidats són els que ja ha facilitat la formació abans de la publicació oficial de les candidatures) les regidores de Vic Marta Riera i Cristina Gayoso, la de Mataró Mònica Lora i la de Piera, Dolors Tomba, així com el responsable del partit a Barcelona, Miguel Ángel Chiquillo, i excaps de llista a les eleccions locals com la de Lliçà d’Amunt, Cecília Collazo.

Tot i aquesta aposta municipalista, l’Hospitalet, que és la segona ciutat de Catalunya, la major on PxC té representació al consistori i un graner de vots que determinarà l’entrada o no de la formació al Parlament, només és representada pel secretari d’organització del partit a la ciutat, Lluís Corominas, que ocupa un discret 16è lloc. Són absents el portaveu a l’Ajuntament David Ordóñez, un exskin que va ser detingut el 1999, i l’altre regidor en aquest consistori, Alberto Sánchez, fundador del casal neofeixista del Clot (el Tramuntana) que ha destacat per haver celebrat amb simbologia neonazi, el juliol passat a la plaça d’Espanya de Barcelona, la victòria de la selecció espanyola a l’Eurocopa. En aquella celebració també hi era Juan Montero Gómez: el portaveu de PxC a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet és una altra de les absències destacades en una llista que pretén ser municipalista.

La llista de PxC sí que incorpora l’homòloga de Montero a la veïna Sant Adrià del Besós, Menchu Martí, en el novè lloc. De tots els noms tacats per sortides de to xenòfobes que hi ha a la llista, Martí és la que ha arribat més lluny. La regidora va ser sancionada pels Mossos per incitar a l’odi al futbol, junt amb altres electes i militants de PxC: ho va fer el novembre del 2011, aprofitant un partit de Copa del Rei que va enfrontar l’Hospi contra el Barça a Bellvitge. Una vintena de persones de la graderia, entre elles Martí, es va disfressar amb un burca i va proclamar consignes islamòfobes fins que van ser expulsats del camp per la policia entre crits de rebuig del públic.

La fiscalia també investiga l’agrupació de PxC a Terrassa. L’agost del 2011, a través d'un perfil de Facebook amb l'aparença i sota el nom de PxC, algú va incitar a fer una “nit dels ganivets llargs contra els imams”. La fiscalia investiga si la pàgina pertanyia a PxC Terrassa, fet que la mateixa agrupació nega. El responsable d’aquesta agrupació terrassenca, Joaquim Rosique, és un altre dels activistes municipals de PxC premiat amb un lloc a les llistes: el 12.

El 19 l’ocupa el regidor manresà Albert Pericàs, conegut a la ciutat per haver militat en l'escena ultra i violenta als anys noranta. Com a electe, Pericàs també ha destacat per les seves declaracions xenòfobes al Facebook, on l’octubre del 2011 va fer mofa de la mort d’un ciutadà marroquí, Mustapha el Marrakchi, en circumstàncies opaques mentre estava detingut per la policia considerant que el decés suposava “una despesa menys per a l'erari públic”. Pericàs també va usar el seu Facebook per titllar de “tontos” els manifestants que van protestar per l’agressió que un grup criminal neonazi va perpetrar contra uns menors a les portes de la discoteca Stroika de Manresa aquest març passat.

El 17è lloc a la llista és pel regidor a les Franqueses del Vallès Josep Badia, l’únic electe d’aquell consistori que, el juliol del 2011, no va votar a favor d’una moció aprovada amb el suport de la resta de grups per condemnar la massacre que el terrorista ultradretà Anders Breivik acabava de perpetrar a Noruega.

A banda de tots aquests regidors, la llista premia també Francesc Gesa, el president de les joventuts de PxC, fundades l’octubre del 2011 a Sant Boi en un acte que va acabar amb disturbis. Una noia va denunciar en declaracions a aquest periodista que Josep Anglada la va pegar. L’únic motiu pel qual ha destacat el jove Gesa és, també, una sortida de to al seu bloc, titulat ‘Si no t’agrada, posa-t’hi fulles’. En ell, aquest jove de la Roca del Vallès compara “els immigrants musulmans, sudaques, xinesos, de l’est i africans” amb espècies animals invasores com el cranc de riu americà i els titlla d’”espècies amb organitzacions resistents i que actuen molts cops delictivament” i que “han colonitzat les zones on viuen”. “Americans del nord, suecs, australians, inuits o japonesos són immigrants d’una altra classe”, remata el noi, premiat amb l’onzè lloc a la llista de PxC per reflexions com aquesta.

Càrrecs de confiança en la candidatura que ataca la “casta política”

Un altre cas curiós és el de Jaime Padilla, que ocupa el novè lloc a la llista. Padilla no ha destacat per sortides de to xenòfobes en públic, però la seva presència a la candidatura no deixa de ser paradoxal en un partit que basa gran part del seu discurs en atacar els privilegis del que anomena “casta política” i en presentar-se com una opció regeneradora. Padilla, però, ha rebut com molts altres dels candidats de PxC diners públics, tot i que no té càrrec electe: va ser col·locat d’assessor del partit al consistori de l’Hospitalet immediatament després de fracassar en el seu intent d’esdevenir ell mateix regidor a Esplugues de Llobregat, on va ser candidat a l’alcaldia en les eleccions municipals de l’any passat.

La llista aixopluga aventurers polítics fracassats en altres formacions

Tots aquests representants del món municipal ocupen els llocs 8 a 20 d’una llista que es completa amb alguns aventurers polítics com l’advocada Mònica Granados, en setena plaça, l’exjugador de bàsquet Miguel Tarín, en 14ena, i Joan Garriga, en sisena. Fa temps que Garriga prova fortuna a PxC després de fracassar al PP de Catalunya, on va ser el número dos de Montserrat Nebrera quan aquesta, abans d’estavellar-se a les darreres eleccions catalanes amb una candidatura en solitari que va obtenir 2.208 vots (un 0,07% del total), va mirar de disputar la presidència del partit a Alícia Sánchez-Camacho el 2008.

Anglada, l’agressor reincident que vol ser diputat

A Garriga el precedeixen al capdamunt de la candidatura els més afins al cabdill del partit. A d’Anglada, número u, el segueixen el secretari general de PxC i regidor a Igualada, Robert Hernando, el secretari d’organització i regidor a Sant Boi, David Parada, i la regidor a Vic Marta Riera, que no destaca per ocupar cap càrrec orgànic a la formació sinó per ser l’ombra inseparable i callada d’Anglada.

Les sortides de to i baralles d’Anglada i Hernando són conegudes. Hernando, l’enèsima mà dreta d’Anglada (molts dels seus predecessors, com el cerverí Mateu Figuerola o el santjustenc Pablo Barranco, han acabat abandonant el partit entre crítiques al seu president), es va creuar denúncies als Mossos amb un militant de Reagrupament després d’una baralla de matinada en una discoteca igualadina. Les baralles de matinada en discoteques són un escenari recurrent en la biografia dels dirigents de PxC. Anglada va ser condemnat el 2008 per haver-ne protagonitzat una la nit de cap d’any a Gurb. L’home que va impulsar PxC després que Blas Piñar l’expulsés del seu partit el 1992 acusant-lo de robar diners també està condemnat per haver pegat un altre jove que li va dir “fatxa” l’octubre del 2009 a la plaça major de Vic. Inclús el seu fill ha acusat Anglada de maltractaments en l’àmbit familiar, fa un any, però després va retirar la denúncia i l’ara candidat a la presidència de la Generalitat, per un cop, va ser absolt.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid