Les bases de la convocatòria de 35 places de Policia Local de Palma ja no inclouen el requisit de conèixer el català, la llengua pròpia de les Illes Balears, de manera que el fet de dominar-lo només serà reconegut com a mèrit.
Davant d’aquest fet, la coalició PSM-IV-ExM titlla de “gravíssima” la possibilitat que hi hagi agents treballant de cara al públic que “no entenguin el que li diu un ciutadà que li xerra en mallorquí”. Antoni Verger, el portaveu sobiranista, considera que això és “una primera passa cap la marginació del català entre els treballadors públics de l’Ajuntament de Palma”.
Com que, segons PSM-IV-ExM, “en el cas de la Policia Local, la funció d’atenció al públic és totalment inqüestionable, no hi ha cap motiu per eliminar el requisit de conèixer el català” i per això s’ha presentat una proposició al Ple instant la Regidoria de Funció Pública a incorporar el coneixement del català com a requisit de tots els llocs de treball, segons estableix la Llei 9/2012, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
La Llei a què es fa referència estableix que el coneixement de la llengua catalana en les administracions públiques no serà, de manera general, un requisit per accedir a la condició de l'empleat públic, però també estableix algunes excepcions a la prescripció anterior: com els llocs de feina que es dediquin a la informació i l’atenció al públic, o la recepció al públic i l’atenció telefònica. Per tant, aquesta llei empara la proposició de la coalició tot i que dóna autonomia als ajuntaments per decidir sobre la qüestió.
Això no obstant, en la darrera comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans, on es va debatre la proposició i el PP hi va votar en contra, la regidora de Funció Pública, Irene San Gil, va eludir un pronunciament sobre el tema al·legant que “no és un tema urgent”. Aleshores, Verger va preguntar a Irene San Gil i Guillem Navarro, regidor de la Policia, si no creien que les places en qüestió tenien un component essencial d’atenció al públic i, per tant, requerien un nivell mínim de català, però cap dels dos no va contestar.
Com a conclusió dels fets ocorreguts, Antoni Verger creu que “s’ha posat de manifest la voluntat de l’equip de govern de Mateu Isern de seguir la deriva antimallorquina i radical de José Ramon Bauzá amb el tema de la llengua”; a més, afegeix que aquesta deriva “no fa més que generar més desencís entre la ciutadania, que veu com es vulneren els drets lingüístics, es dinamita l’ampli consens a l’entorn d’un tema tan sensible i es pretén generar un enfrontament absurd sobre un fet que ja hauria d’estar del tot normalitzat com és la presència de la llengua pròpia a l’administració.”
