Ahir, Diada Nacional del Principat de Catalunya, centenars de persones ens varem manifestar un any més pels carrers de Reus, mentre que centenars de milers de persones ho feien pels carrers de Barcelona. Totes ells amb un objectiu comú, la independència. La mobilització d’ahir va ser un èxit rotund i significa un pas important per avançar cap a aquest desig comú. Però, cal ser conscients, que amb una manifestació –per molta gent que hi participi- no acabarem amb 300 anys d’ocupació i explotació. Després de l’11, ve el 12.
Avui, 12 de setembre, hem de tornar a sortir al carrer. Ho hem de fer al matí, a les portes de l’escola Elisabeth de Salou, per denunciar que dos companys van ser acomiadats per intentar organitzar-se al seu lloc de treball i reclamar millores en les seves condicions precàries de treball. Ho hem de fer a la tarda, a les portes del CAP Horts Miró de Reus, per rebre amb xiulades i escridassades al Conseller de Sanitat Boi Ruiz. El conseller que vol privatitzar la sanitat pública per fer-ne el seu negoci particular amb tots els seus amiguets que ja coneixem prou bé a les nostres comarques.
I, demà 13, doncs també. Hem de continuar organitzant-nos i mobilitzant-nos. Hem de ser conscients que la independència no es demana, es pren. I, que la independència, no ha de servir només per traçar una nova línia al mapa, sinó per construir un nou país que vagi prenent forma a partir del dret a decidir i al servei de tots els catalans i catalanes. Aquest, també haurà de ser el nostre desig comú si volem continuar avançant.
