Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Jubiltats per Mallorca
Tomeu Amengual porta 15 dies de vaga de fam

"si haguéssim de fer cas dels atacs de tota mena que la llengua catalana i els seus usuaris patim en qualsevol dels territoris on es parla, les vagues de fam s'haurien d'estendre com la Flama del Canigó per Sant Joan", segons Xavier Grasset en un article al PuntAVUI

09/04/2012 Llengua
Avui fa 15 dies que Tomeu Amengual es va afegir a la vaga de fam que promou Jubilats per Mallorca prenent el relleu Jaume Bonet  que va romandre 26 dies.

Tomeu Amengual, que té seixanta-quatre anys, havia treballat al sector elèctric. Amengual va començar just després d'acabada la manifestació que recorregué els carrers de Palma en favor del català.  Amengual va dir tot just va començar la vaga "jo no vull mantenir viu l'esperit d'en Jaume i fins que les meves forces m'ho permetin".


Els professors criden a la resistència 'activa i pacífica'  al santuari de  Cura

El bloc Promocat ha penjat mitja dotzena de vídeos curts, sobre l'acte reivindicatiu i de suport, per la llengua catalana, al santuari de Cura



Menjar Bolló,
article de Xavier Grasset al PuntAvui el dia 7 d'abril de 2012

Bolló. És el que menjaven les mules. Un mena de serradures de cereal, i és en el que acaben les últimes mones. Aquelles que anem deixant per cruspir-nos més endavant. Perdoneu que parli de mones en temps de vagues de fam. Des d'aquí tot el meu suport a la campanya de Jubilats per Mallorca: la denúncia pel tracte institucional al català a les illes que va començar Jaume Bonet, a qui ha rellevat després de 26 dies Tomeu Amengual. Just ara que s'acaba la Quaresma i després de les abstinències, del dictat del bacallà i dels cigrons, amb l'arribada de la Pasqua torna l'alegria a taula, l'anyell, la mona,i els ous, els durs i els de xocolata. És veritat que el mapa de la tradició de la mona, que els padrins donaran demà als seus fillols, és més el del Principat, el País Valencià i la Franja, que el de les Illes, per bé que hi va guanyant adeptes.

Per contra si haguéssim de fer cas dels atacs de tota mena que la llengua catalana i els seus usuaris patim en qualsevol dels territoris on es parla, les vagues de fam s'haurien d'estendre com la Flama del Canigó per Sant Joan. Els Jubilats per Mallorca, que tenen més senderi i raó que els seus governants, com s'ha encarregat de dir el pare Massot, l'últim Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, fan cadena en la seva peculiar protesta. Com fan cadena amb la mona de Pasqua padrins i fillols. És cert que la mona ha anat evolucionant amb els canvis socials i de paladar. Ara mateix conviuen estètiques i proporcions molt diverses. Les més esteses, les d'una base de pastís esponjós, fruita confitada, sanefes de mantega, paret d'ametlla i plomes de colors que acabaran fent pessigolles a més d'una orella, o omplint de melmelada els cabells d'un indi de sobretaula. Les recuperades són les circulars amb més base de pa, i amb els ous durs ideals per esclafar al front. I les mones de la modernitat, que són de fet ous de xocolata o figures de motllo ovalat. I que són una opció ideal per resistir aquest pas dels dies. Les altres, a les cases on se n'arrepleguen moltes, s'aniran endurin, acabaran sent un bolló difícil de rosegar. Vaja, el futur que semblen prescriure els actuals mandataris mallorquins per al català: que sigui bolló.

 


Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid