L'any dels Jocs

L'any 1992 és per tothom conegut com l'any dels Jocs Olímpics de Barcelona. Enguany que fa 20 anys, la meva ciutat, Banyoles, recorda l'efemèride amb un carnestoltes temàtic. Com és habitual en aquest tipus de festa, la sàtira i la subversió no hi falten, són els components centrals de la festa.

Però nosaltres hi trobem a faltar un element que creiem essencial en un tipus de recordatori com aquest. Parlem dels fets que van tenir lloc en paral·lel a l'organització dels Jocs Olímpics: l'Operació Garzón. El jutge ja per fi estrellat va ordenar el desplegament d'una infraestructura militar a molts llocs de Catalunya.

Banyoles no va ser-ne una excepció. De fet, la repressió a la nostra ciutat va arribar acompanyada d'una ocupació militar mai recordada des d'invasions en temps feixistes. Tanquetes, patrols i un campament militar situat a Miànigues davant de la Font de la Puda n'eren els protagonistes. L'aparença de la ciutat era d'estat d’excepció, i així ho recorden molts veïns que ho van viure i ens ho expliquen.

Jo només tenia sis anys quan tot això va succeir però no em fa falta haver-ho patit en carn pròpia per entendre que el regne espanyol no permetrà que els que defensem la nació catalana ens en sortim tant fàcilment de tot. I si cal aplicaran la seva justícia; que tots sabem que és espanyola abans de justa.

Justament tal com van fer l'any 1992 per neutralitzar aquells qui defensaven la terra. Sota la direcció del per fi estrellat Baltasar Garzón, culpable directe de la repressió contra l’independentisme català, l'operació es va dur a terme en dues tongades. La primera, del 29 de juny al 14 de juliol del 1992, i la segona del 25 de setembre al 8 de desembre del 1992. Ja ho veieu, any olímpic per uns, any de la repressió per d'altres.

38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de Terra Lliure propiciada per ERC un any abans. Persones a les que se’ls van violar tots els drets humans, a qui se’ls va prendre declaració sota tortura i a qui en denunciar-ho davant d’un dels màxims responsable de l’aparell jurídic espanyol, l'ara estrellat Baltasor Garzón, se'ls va ignorar. Sí, el jutge pseudoprogressista venerat pel pseudoprogressisme polític va mirar cap un altre costat tot i els símbols evidents de tortura dels detinguts polítics.

Van caldre 12 anys perquè Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnés l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en no haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. I encara a hores d’ara esperem que l’aparell polític i jurídic del moment s’asseguin al banc dels acusats. Tot i la condemna d'Estrasburg.

Però la realitat és paradoxal, i resulta que el mateix Baltasar Garzón ha estat inhabilitat durant 11 anys pel cas Gürtel, essent víctima de la justícia que tant defensava el 1992. Finalment s'ha estrellat. Sincerament no em sap gens de greu.

Aquest any haurem d'aguantar homenatges i festes d'aniversari per uns Jocs que per mi són els jocs de la vergonya, on es va intentar aniquilar el moviment independentista amb mentides i violència, i on els polítics catalans van tenir un paper lamentable, alguns aprofitant-se del moment.

Cal explicar la història real i no amagar-ne ni una sola part per tal que els ciutadans no ignorin cap element ni parlin càndidament quan intentin recrear-la i explicar-la. Per sort, som molts els que mai oblidarem ni perdonarem, i ja us dic ara que serem la mosca emprenyadora que lluita contra l'oblit.