La violència estatal

Lleis profundament antidemocràtiques com la llei antiterrorista o la llei de partits quedaran neutralitzades pel pes de la realitat de la mateixa manera que la tortura policial i la política de dispersió de presos -per què deu ser que no hi ha presos polítics bascos a Catalunya?- perdran la coartada sobre la qual tan galdosament descansen. La violència s'ha acabat i ja ningú no podrà utilitzar-la per obtenir rèdits polítics. Ni a favor d'ETA ni contra ella. Dol girar-se enrere i observar el nombre de morts i la desolació que la reivindicació d'uns drets ha deixat, però sempre és així. N'hi ha prou de rellegir la història de la humanitat i veure les seves espirals de violència. Tot comença a partir del moment que un poble es declara superior a un altre i, mitjançant l'annexió, intenta destruir-ne la història, la cultura, la llengua i, en definitiva, la identitat. Aquesta és la raó per la qual el PSOE i el PP no es cansen de repetir que el poble basc no existeix, que només hi ha poble espanyol. I és que si no hi ha poble basc, tampoc no hi ha autodeterminació basca.

Per altra banda, que els pares ideològics de la banda terrorista GAL estiguin còmodament a casa seva i que alguns, fins i tot -com el presumpte senyor X-, tinguin el desvergonyiment de passejar-se per "desayunos informativos" dient al govern espanyol que és el que ha de fer mentre es processa Arnaldo Otegi per haver cercat la fi de la violència no pot ser més escandalós. Però és així. Al capdavall, no és cap secret que no hi ha violència més perversa que la que exerceixen molts governs per mitjà de lleis falsament democràtiques i fetes a mida a fi de perpetuar el sotmetiment de col·lectivitats. Es demanen catorze anys de presó per a Otegi pel sol fet d'haver entrat en contacte amb ETA amb la intenció de substituir la violència armada per la confrontació política, pacífica i democràtica. Però Espanya, amb una classe política i judicial totalment desprestigiada, jutja criminal aquesta acció. Deu ser que li fa pànic la pau.