Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El diari de la guerra afganesa de Wikileaks

Per Amy Goodman, periodista de la cadena nord-americana Democracy Now! . Article publicat originalment a a http://www.truthdig.com el 27 de juliol de 2010. Traduït i publicat en català per La Fàbrica

El lloc web wikileaks.org ho ha tornat a fer. Ha publicat milers de documents classificats sobre la guerra d'Estats Units a Afganistan. WikiLeaks (wikifiltracions) ofereix una plataforma segura als informants perquè lliurin documents, vídeos i altres materials electrònics, mantenint el seu anonimat.

 

13/08/2010 19:27 Hemeroteca

El març passat, el lloc web va publicar un video filmat des d'un helicòpter de combat nord-americà que sobrevolava Bagdad, i va exposar la matança indiscriminada de l'exèrcit d'almenys 12 persones, dues de les quals eren treballadors de l'agència de notícia *Reuters.

Fa uns dies, WikiLeaks, juntament amb tres socis dels mitjans hegemònics –el New York Times, The Guardian de Londres i Der Spiegel d'Alemanya— va publicar 91.000 informes classificats de les forces armades nord-americanes a Afganistan. Els informes, en la seva majoria redactats per soldats en el camp de batalla immediatament després d'accions militars, representen un veritable diari de guerra de 2004 a 2009, en el qual es detallen des de la matança de civils, entre ells nens, a la creixent força de la insurrecció Talibà i el suport de Pakistan a l'exèrcit Talibà.

Després que els documents fossin publicats, Julian Assange, fundador i Editor en cap de WikiLeaks, em va dir: "La majoria de les morts de civils succeïxen en situacions en les quals una, dues, 10 o 20 persones són assassinades; aquestes morts realment dominen numèricament la llista d'esdeveniments.

“...La manera d'entendre de debò aquesta guerra és veient com hi ha una mort després de l'altra, cada dia, i no te´aturador".

Julian Assange em va descriure una massacre, que va anomenar "el My Lai polonès". El 16 d'agost de 2007, soldats polonesos van tornar a un poble on aquell matí havien patit un atac amb bomba a la vora de la carretera. Els polonesos van llançar morters cap al poble, que van explotar en una casa on se celebrava unes noces. Assange sospita que els polonesos, en venjança per l'atac amb bomba, van cometre un crim de guerra, que va quedar ocult en el llenguatge burocràtic de l'informe:

"Llista de baixes actuals: 6x KIA (1 home, 4 dones, un nadó) 3x WIA (totes dones, una tenia 9 mesos d'embaràs)."

La sigla en anglès "KIA" significa "mort en acció" (killed in action), i les desenes de milers d'informes classificats tenen una gran quantitat de KIAs. Assange diu que hi ha 2.000 morts civils detallades en els informes. Altres registres descriuen a la "Task Force 373", una unitat d'assassinats de l'Exèrcit d'Estats Units que suposadament captura o mata persones que es considera són membres del Talibà o Al-Qaeda.

El govern d'Obama està tractant de protegir-se, i la seva resposta ha estat confusa. El General James Jones, assessor de Seguretat Nacional, va condemnar la publicació de la informació classificada, dient que "podria posar en risc la vida de nord-americanes i dels nostres socis, i amenaçar la nostra seguretat nacional". AL mateix temps, el secretari de premsa de la Casa Blanca, Robert Gibbs va dir "no hi ha gens especialment revelador en aquests documents".

Però aquesta filtració històrica d'informació no representa una amenaça per a les vides dels soldats nord-americans que estan en la guerra, sinó per a la política que posa aquestes vides en risc. Amb la disminució del suport públic que ja té l'operació militar a Afganistan, la filtració d'aquests informes solament enfortirà la crida per a posar fi a la guerra.

"He esperat això durant molt temps", va escriure al twitter Daniel Ellsberg, l'informant més famós d'Estats Units.

Ellsberg és l' exanalista militar que va filtrar els Documents del Pentàgon el 1971, milers de pàgines d'un estudi altament confidencial del govern que revela la història secreta de la Guerra de Vietnam. Molts consideren que l'acció de Ellsberg va contribuir per fi de la Guerra de Vietnam. Daniel Ellsberg em va dir aquesta setmana: "Estic molt impressionat per la publicació [de WikiLeaks]. És la primera vegada en 39 anys, des que vaig lliurar els Documents del Pentàgon al Senat, que es fan públics arxius d'aquest nivell. Quantes vegades en tots aquests anys s'haurien d'haver publicat milers de pàgines que demostressin com ens van mentir per a entrar en guerra amb L'Iraq, igual que va passar a Vietnam, i que mostressin la realitat de la guerra a Afganistan?"

Els advocats d'Assange li van aconsellar al fundador de WikiLeaks que no viatgés a Estats Units. Recentment, agents de seguretat nacional van anar a una conferència de hackers a Nova York, en la qual Assange tenia programat parlar. Assange va cancel·lar la seva participació i va dir que el govern d'Obama també havia intentar que el govern d'Austràlia l'arrestés. Assange va parlar amb mi des de Londres, després de la publicació dels documents. Em va dir: "No som pacifistes. Som activistes a favor de la transparència. Entenem que d'un govern transparent en sorgeix un govern just. Aquest és el modus operandi que regeix tot el treball de la nostra organització: fer pública la informació oculta, de manera tal que la premsa i la població i els nostres polítics puguin treballar a partir d'aquesta informació per a assolir millors resultats".

El Pentàgon diu que va començar una investigació penal per a esbrinar qui va filtrar els documents a WikiLeaks. Però això no és el que el Pentàgon hauria d'investigar. Julian Assange es pregunta: "Per què serà que s'anuncia una investigació de la font, abans d'anunciar una investigació de la conducta potencialment criminal que es revela en aquest material?"

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid