Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els sindicats dels Països Catalans planten cara a les retallades socials de Zapatero

 
Els sindicats dels Països Catalans apunten que ara més que mai, cal mobilitzar-se i fan una crida per fer-ho

Des de la seves posicions, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), la Intersindical-CSC i la USTEC-STEs han donat a conèixer les les seves opinions en relació a les mesures del govern espanyol pel que fa a les retallades salarials i prestacions socials.

 

13/05/2010 01:05 Laboral

 

coordinadora_obrera_sindical_cos_8Comunicat de la Coordinadora Obrera Sindical (COS)

NO A LES RETALLADES SALARIALS!! PROU DE RETALLADES DE DRETS SOCIALS I DE REFORMES LABORALS.
Si la crisi no l'hem provocada els i les treballadores, que no ens la facen pagar!!!
El govern espanyol va anunciar ahir, i ha confirmat avui mateix, un seguit de retallades en els salaris dels i de les treballadores públics, així com d'altres retallades socials, que resumim a continuació:
-          La reducció dels salaris de les persones treballadores del sector públic en un 5% de mitja en 2010, i la seva congelació en 2011.
-          La reducció en un 15% dels sous dels membres del Govern espanyol.
-          Se suspèn per al 2011 la revalorització de les pensions.
-          S'elimina el règim transitori per la jubilació parcial, previst en la llei 40/2007.
-          S'elimina el famós "xec-bebé" de 2.500 € a partir de l'1 de gener de 2011.
-          Es reduirà el tamany del envasos dels medicaments, i el nombre d'unitats, per tal d'ajustar-los a la durada "estàndard" dels tractaments.
-          Es reduirà el preu dels medicaments no genèrics exclosos del sistema de preus de referència.
-          La reducció en més de 600 milions d'euros de l'ajuda oficial al "desenvolupament" entre 2010 i 2011.
-          Una reducció prevista de 6.045 milions d'euros entre 2010 i 2011 en la inversió pública estatal.
-          La previsió d'un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de les "Autonomies" i els municipis i diputacions.
-          Les sol·licituds per dependències s'hauran de resoldre en un termini màxim de sis mesos, a canvi d'eliminar la retroactivitat.
Davant de tot plegat, des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS manifestem públicament el nostre rebuig frontal al seguit de mesures proposades, pels motius següents:


1.      no fan més que reforçar el paper del gran capital, retallant i precaritzant més encara les nostres condicions laborals i drets socials, forçant-nos a les persones treballadores a pagar la crisi que ells van provocar;
2.      no fan més que beneficiar l’empresa privada (per exemple, la indústria farmacèutica), en contra del treball públic;
3.      tot i les “retallades” de salaris pels membres del govern, enlloc parlen de retallades salarials als presidents autonòmics, diputats i senadors, alcaldes i regidors, càrrecs de confiança, buròcrates sindicals, etc., per la qual cosa continuaran cobrant sous escandalosament alts, en comparació amb els sous reals que percebem els i les treballadores;
4.      es perjudica obertament a les famílies, a les persones dependents i als i les pensionistes;
5.      finalment, no s’apunten mesures reals en cap dels aspectes que són realment més urgents i necessaris:
a.      la creació d’ocupació realment estable i digna;
b.      la creació de fons d’emergència, renda bàsica universal garantida, i ajudes reals contra l’exclusió social;
c.      la creació de fons de promoció i defensa del treball cooperatiu; etc.


En definitiva, mentre les direccions de CCOO i UGT (que en 2009 van rebre oficialment, només del govern espanyol, més de 193 milions d'euros) només s'han atrevit a parlar tímidament de la "preocupació" que els generen aquestes mesures, no fan res per ajudar a convocar la vaga general que necessitem, ja que són còmplices i culpables d'aquesta situació.
Als Països Catalans, les xifres d'atur real ja arriben al 25% de la població activa (prop del 43% entre els joves d'entre 16 i 25 anys cercant feina, del 57% restant, més del 80% treballa en precari), les xifres de precarietat laboral ja sobrepassen el 35% dels i de les ocupades…


Per tot plegat, des de la COS, fem una crida a la mobilització, a sortir al carrer, de forma unitària… ja no és el moment de les sigles, sinó de la unitat de classe, la solidaritat, la mobilització i la lluita!!


Organitzem-nos i lluitem pel que és nostre!! Hem de recuperar els nostres drets, la nostra dignitat i els nostres treballs!!
Pel rescat de tots els sectors estratègics i uns serveis públics realment de qualitat i gratuïts!! Per un marc nacional de relacions sociolaborals i econòmiques als Països Catalans i al servei de totes les persones treballadores dels Països Catalans!!
Per repartiment del treball i la riquesa!!


Per la terra i el treball… Avancem cap a la VAGA GENERAL!!
Coordinadora Obrera Sindical - COS
Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

 

logo_intersindicalComunicat de la Intersindical-CSC

Zapatero claudica altra vegada davant els poders econòmics i aprova un nou paquet de retallades de drets socials

La Intersindical-CSC rebutja plenament el paquet de mesures anunciades avui pel president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per tal de fer front al dèficit públic. Unes mesures que carreguen de nou el pes de les reformes sobre les espatlles de les classes més desafavorides, que suposen una nova victòria de les tesis neoliberals i els interessos dels poders econòmics i financers i que no esdevindran cap tipus d’estímul per a la creació de llocs de treball.

Les mesures més destacades de Zapatero consisteixen en reduir el sou del personal del sector públic un 5% de mitjana, aquest 2010, i congelar-lo pel 2011 (vulnerant l’acord d’increment salarial per aquest col·lectiu, firmat el 25 de setembre passat), congelar igualment les pensions a partir de l’any vinent (l’increment en funció de l’IPC ha estat garantit durant els darrers 25 anys), eliminar el xec bebè, suprimir la possibilitat de la jubilació parcial, eliminar la retroactivitat en el cobrament de la prestació per a dependència (el dret a percebre les quantitats corresponents des del dia de la seva sol·licitud, a causa dels retards en l’adjudicació), reduir 600 milions d’euros en ajudes al desenvolupament (aquesta partida ja va disminuir un 1% el 2009), reduir la inversió pública estatal en 6.045 milions d’euros (aquesta ja havia disminuït en 5.000 milions en el Pla d’Austeritat ja aprovat) i exigir un estalvi de 1.200 milions d’euros a comunitats autònomes i municipis (el gener ja es va imposar un estalvi de 10.000 milions).

Aquestes reformes són enormement injustes i ataquen drets de la classe treballadora i dels sectors més desafavorits, com el dels pensionistes o les persones dependents. Igualment, la menor inversió pública pot frenar projectes absolutament urgents, com el del corredor mediterrani (reclamat unànimement per la societat civil i la classe política dels Països Catalans, en un acte celebrat la setmana passada). Ara no és el moment de reduir la despesa i els drets socials, sinó tot el contrari.

Fins ara, el govern del PSOE havia reduït l’impost de Societats, havia fet disminuir l’IRPF per a les rentes altes i el capital, havia eliminat l’impost sobre el patrimoni i ha permès que es mantingui un nivell de diner negre que equival al 25% del PIB estatal. I un cop beneficiades les classes opulentes, aquestes mesures pretenen reduir el dèficit actual en 15.000 milions d’euros, després que la UE i Obama li ho hagin reclamat recentment a Zapatero. Per contra, ningú va evitar en el seu moment que l’Executiu central regalés 50.000 milions d’euros a la banca, una xifra que no tornarà a les arques públiques.

Però aquestes mesures no van soles, sinó que van acompanyades d’altres paquets d’ajustaments i retallades socials, com la reforma del sistema de pensions, la reducció de la despesa en sanitat i educació o la propera reforma laboral, anunciada per aquest mes.

I, des de Catalunya, enlloc de plantar cara a aquesta ofensiva neoliberal, sembla que el govern autonòmic es prepara per aprovar un pla similar que, entre altres coses, retalli els salaris dels treballadors i treballadores del sector públic català.

Des de la Intersindical-CSC no podem permetre agressions d’aquest tipus a la classe treballadora. El govern del PSOE cada cop pot amagar menys que és un titella en mans del poder econòmic i ara és el moment de protegir més els drets dels i les més desafavorides. Ara és quan cal més mobilitzacions i confrontació social, per tal de defensar un model socioeconòmic més just i equitatiu i per frenar l’actual ofensiva neoliberal.

 

ustComunicat de la USTEC-STEs

USTEC·STEs (IAC), com a sindicat majoritari dins de l’ensenyament públic, manifesta el seu total rebuig a les mesures anunciada pel president Zapatero, entre elles la de reduir el sou dels treballadors i treballadores dels serveis públics en un 5%.
USTEC·STEs denuncia que mentre l’Estat està desviant diners públics cap els bancs i empreses, es redueixen les despeses de l’ensenyament públic i el sou dels seus treballadors i treballadores. Al mateix temps que s’augmenten els concerts en els centres privats.  
No és veritat que per sortir de l’endeutament públic, provocat per la crisi a què ens ha portat la irresponsabilitat dels bancs i especuladors, s’hagi de castigar encara més els treballadors/es i els sectors més desafavorits. És en aquests moments quan més es necessita una bona oferta de serveis públics.
No es pot permetre que la crisi la paguem els de sempre, mentre els agents que l’han provocat continuen obtenint importants beneficis. USTEC·STEs fa una crida a mobilitzar-nos unitària i conjuntament en contra d’aquestes mesures.
CAP REDUCCIÓ  DE LES DESPESES DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC
CAP REDUCCIÓ  DEL SALARI DELS TREBALLADOR/ES PÚBLICS.

 

cgtComunicat de la CGT


LA CGT DE CATALUNYA DAVANT LA NOVA RETALLADA
DE DRETS SOCIALS DEL GOVERN ZAPATERO I DEL CAPITAL

Les mesures anunciades ahir 13 de maig pel president del Govern Espanyol suposen una rendició en tota regla davant de les pressions exercides pel gran capital i els especuladors financers. Amb l’excusa de voler retallar el dèficit públic, el Govern Espanyol, que ja ha rebut el suport del conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya, retallarà un 5% de mitjana el sou dels i les funcionàries i congelarà les pensions (excepte les mínimes i les no contributives). A més a més, durà a terme un seguit de retallades en altres mesures socials, com és la disminució dels ajuts per a cooperació internacional, baixarà les prestacions de dependència en excloure la retroactivitat dels ajuts, retallarà les inversions públiques i el finançament a ajuntaments i comunitats autònomes i disminuirà la despesa sanitària. En definitiva, comença a aplicar mesures similars a les de Grècia per acontentar els grans inversors.

Aquestes mesures són una etapa més en el procés de carregar en el conjunt de la població, i més específicament als treballadors i treballadores, com la pujada de l’IVA a partir del juliol, la reducció de la despesa pública en un 4% en els pressupostos de 2010 o la no reposició d’una part molt important de les vacants en l’administració pública.

Addicionalment, el Govern Espanyol, la patronal i els sindicats UGT i CCOO continuen negociant una reforma laboral encoberta encaminada a carregar encara més el cost de la crisi capitalista a la classe treballadora. Alguns dels punts que actualment estan acordant són les reduccions de les indemnitzacions per acomiadament, les reduccions de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, l’eliminació de restriccions a les Empreses de Treball Temporal (ETT) i la creació d’un nou contracte juvenil amb un sou proper o fins i tot inferior al Salari Mínim Interprofessional i amb cotització limitada a la Seguretat Social.

Amb l’excusa de la crisi estem assistint a una transferència inèdita de diners procedents dels i les treballadores al capital privat. Les mesures anunciades ahir van adreçades a pal·liar un dèficit públic en part general per les aportacions dels anys 2008 i 2009 de milers de milions d’euros de l’Estat als bancs. Paradoxalment aquests mateixos bancs van tenir l’any 2009 uns beneficis propers als 150 mil milions d’euros, apropiats privadament pels seus propietaris.

La CGT de Catalunya no permetrem que aquests atacs a la classe treballadora continuïn sense resistència. És necessària una mobilització social general per aturar aquest procés de destrucció de drets del conjunt de treballadores i treballadores en favor dels interessos del gran capital. Fem una crida a tots els sindicats de classe i a les organitzacions polítiques i socials anticapitalistes a treballar conjuntament i sense dilacions per a la realització d’una VAGA GENERAL.  

 

Altres manifestos de rebuig a les retallades

CAJEI

Prou retallades a la classe treballadora: Cap a la Vaga General


Ahir, divendres 14 de maig va entrar en vigor les mesures proposades pel Govern espanyol per reduir el dèficit públic de cara al 2011. Aquestes, anunciades el dimecres passat, conformen un pla d'austeritat aplaudit pel FMI i la CEOE. Aquestes dues institucions representen els interessos dels privilegiats, els empresaris i estats més poderosos del món. Que se'n alegrin no significa altre cosa que, amb aquestes mesures, el govern socialista fa pagar la crisi als qui menys tenen. Per combatre una crisi que ha deixat en evidència el sistema capitalista el govern espanyol es dedica a congelar pensions, reduir la inversió pública o retirar el xec nadó. No ha pensat pas en gravar les rendes més altes, o retirar el finançament als bancs i exigir que li retornin els diners dels rescats efectuats mesos enrere. Queda clar que el govern s'agenolla davant dels poderosos i, obviant el que passa a Grècia, ens vol fer pagar la crisi que no hem provocat a nosaltres, la classe treballadora catalana.


Davant d'aquest atac sense precedents contra les drets de les treballadores des de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) manifestem que:


– La retallada del 5% de mitjana sobre els treballadors del sector públic, i posterior congelació, no afecta només als funcionaris. També se'n ressenten els treballadors d'empreses de l'estat i les administracions. Cal recordar que no tots els treballadors del sector públic són funcionaris ni tenen les garanties d'aquests. També en aquest sector hi ha “mileuristes” i precàries. A aquestes vol fer pagar el govern espanyol la crisi. Amb tot el govern espanyol ha volgut rentar la seva imatge rebaixant el sou dels membres del govern i del conjunt de diputats un 15%. Amb totes les dietes i desplaçaments pagats i un sou de 7400 euros mensuals al senyor Rodriguez Zapatero potser no li costa arribar a final de mes. A una treballadora que no arriba als 1200 euros bruts potser si. Només falta que li retallin un 5%. Aquest fet no és només greu per si mateix sinó que obre la porta a que l'empresa privada faci el mateix.


–    Amb una pensió mitjana de 776 euros mensuals, les persones grans ja en tenen prou. Això és el que deu haver pensat el govern alhora de congelar les pensions a partir del 2011. Després de treballar durant tota la vida per fer augmentar els beneficis dels empresaris, el govern espanyol decideix que s'ha de reduir el dèficit públic a costa de reduir el nivell de vida de la gent gran.


–    Una altre de les mesures del govern socialista ha estat reduir la inversió pública. Amb una economia que no crea llocs de feina i on el 80% dels nous contractes són temporals no sembla lògic aturar la construcció d'infraestructures. Aquestes tenien com a objectiu incentivar l'ocupació. Ara sembla que és més important acontentar la Unió Europea i els organismes financers internacionals que aconseguir que la gent que no té feina pugui tirar endavant amb un mínim de dignitat.


– No només serà el govern central el que retalli la inversió. També ho faran les autonomies i ajuntaments. Aquest fet fa perillar tots aquells serveis que donaven cobertura a les persones necessitades com les polítiques socials (educació, sanitat o dependència).

– Precisament la Llei de Dependència també ha estat un dels blancs escollits pel President espanyol alhora de retallar despeses. A partir d'ara cap família amb una persona dependent al seu càrrec rebrà les ajudes que li correspondrien des del moment que les sol·licita fins que la sol·licitud es resol favorablement. S'elimina la retroactivitat. D'aquesta manera són, un cop més, les famílies (especialment les dones) les que carreguen amb els costos de cuidar a les persones que en formen part.


–    Si l'estat espanyol ja era un dels països que menys ajudava a fomentar la natalitat, el pla d'ajustament s'ha emportat per davant l'anomenat xec nadó. Aquesta mesura donava 2500 euros per naixement o adopció. Amb feines precàries, temporalitat i inseguretat laboral les condicions per a que les joves duguem a terme un projecte familiar són escasses. Tot i ser una mesura universal qui més necessitava, i es beneficiava, d'aquesta mesura eren les famílies de classe treballadora. Aquestes són, novament, les que paguen la crisi.


–    Per últim,i per deixar ven clar que la crisi la paguen les més necessitades, el govern ha retallat en 600 milions d'euros les ajudes al desenvolupament. Tot i que aquestes ajudes no són equiparables a tots els mals causats per segles i segles d'espoli de recursos naturals i dominació econòmica i colonial ara encara es redueixen més.


Davant de l'onada d'atacs més gran contra els interessos de la classe treballadora dels últims 30 anys, els sindicats grocs, CCOO i UGT, només s'atreveixen a fer declaracions descafeïnades i convocar mobilitzacions en el sector públic. Potser seria hora d'aixecar-se de la butaca i avançar cap a la VAGA GENERAL. Sens dubte l'ocasió s'ho mereix.


Tot i això les retallades als drets de la classe treballadora no s'han acabat. El govern espanyol encara ha d'acabar de pactar amb els sindicats i la patronal una reforma laboral. Una reforma que encara agreujarà més les condicions laborals de les treballadores abaratint-ne l'acomiadament i retallant drets aconseguits durant anys de lluita.


Des de la CAJEI animem a tot el jovent treballador català a organitzar-se per plantar cara a totes aquestes agressions. A denunciar amb totes les forces que la crisi no l'hem provocat nosaltres i que no la pensem pagar. Un bon moment per fer-ho serà durant la cimera de caps d'estat de l'Euro-mediterrània que tindrà lloc els dies 5, 6 i 7 de juny a Barcelona.


Prou retallades a la classe treballadora! Cap a la Vaga General

 

logonegreminiaturaEndavant

PROU AGRESSIONS A LA CLASSE TREBALLADORA
CAP A LA VAGA GENERAL CONTRA LES RETALLADES
DEL GOVERN DEL PSOE

El passat dimecres 12 de maig, el govern espanyol anunciava un paquet dràstic de retallades socials amb l’objectiu de reduir el dèficit públic per al 2011. Amb aquestes mesures el PSOE torna a atacar els drets dels treballadors i treballadores i vol fer pagar la crisi als sectors populars aplicant mesures neoliberals, aprofundint en les polítiques que ja hem estat patint els últims 30 anys.

Aquestes retallades, dictades per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, preses sota la pressió i xantatge dels mercats, suposen un nou intent de salvar els comptes de resultats d'una minoria de privilegiats, i responen a la necessitat de garantir l'estabilitat financera de l’euro, a costa del sacrifici de la majoria treballadora.

La Unió ha exigit al Govern espanyol un fort reajustament econòmic per tal de reduir el dèficit públic, en la línia dels països que estan patint amb més força la crisi capitalista. Després de les dures retallades socials a Grècia, ara li ha tocat a l'Estat espanyol. Zapatero ha decidit complir com a bon lacai les instruccions dels buròcrates dirigents de les institucions econòmiques europees i del FMI, unes instruccions que només tenen com a objectiu preservar els interessos econòmics dels gran capitalistes a costa del treball, esforç, sacrifici i drets adquirits de la classe treballadora.

El dèficit públic, que segons l'ortodòxia econòmica dominant s'ha de retallar dràsticament per tal de fer contents els mercats i protegir la moneda única, ha augmentat a causa de la crisi desencadenada per la bombolla especulativa financera provocada per les desregulacions implantades per les polítiques ultraliberals que han regit la UE. Ara la Unió exigeix que siguin els treballadors que paguin la factura d'aquesta crisi, que no han provocat, amb rebaixes salarials i retallades socials.

Hem de denunciar com la Unió Europea actua cada vegada més clarament com a garantia que les polítiques econòmiques no es desviaran de l'ortodòxia neoliberal més fonamentalista, i esdevé així descaradament un govern al servei dels interessos dels grans bancs i empresaris europeus, impedint que cap país europeu s'aparti d'aquesta política i exerceixi un mínim de sobirania pròpia. En aquest sentit des de la defensa de la sobirania del poble català hem de denunciar aquesta usurpació de la ja insuficient democràcia a mans d'un govern i unes institucions econòmiques opaques i d'escassa legitimitat democràtica. Aquesta crisi i la manera com la UE està imposant retallades socials a tot el continent demostren que no és cap projecte al servei dels i les ciutadanes ni els pobles, sinó al servei de les classes dominants. La UE no és cap garantia de progrés, de justícia, ni de major llibertat, sinó de major desigualtat, i de dependència política i econòmica dels Països Catalans com a perifèria subordinada de les grans potències d'Europa.

Pel que fa a l'Estat espanyol, amb aquest nou atac als drets i condicions de vida de la classe treballadora, la socialdemocràcia espanyola i catalana, representada pel PSOE i les seves sucursals, amb l'ajut de les cúpules sindicals de CCOO i UGT, continua complint amb el seu paper històric: fer de servil criat dels interessos del capital. Després de les primeres amenaces al sistema públic de pensions, i a les portes d'una nova Reforma Laboral, el Govern espanyol torna a atacar els treballadors, els jubilats, o les famílies dependents uns mesos després d'afirmar que la crisi no la pagarien els treballadors.

La retallada salarial del 5% de mitjana per als treballadors del sector públic, no exclusivament funcionaris, sinó també tots els treballadors d'empreses de l'estat i les administracions, i la congelació salarial per al 2011; les retallades antisocials com la suspensió de la revalorització de les pensions; l’eliminació de la jubilació parcial; la retirada de les ajudes de 2500 euros per infant; l’eliminació de la retroactivitat dels pagaments a les famílies amb persones dependents; o la retallada en 600 milions d’euros en les ajudes al desenvolupament, certifiquen la intenció del Govern Zapatero de fer pagar la crisi a aquells que menys tenen, al conjunt dels i les treballadores i no als causants de la crisi: els banquers, les grans fortunes o els especuladors financers i immobiliaris.

Aquestes retallades són especialment punyents venint d'un govern que va rebaixar els impostos als beneficis, al patrimoni, a les rendes més altes i va establir un fons de 50.000 milions d'euros per a caixes i bancs, sense cap condició ni control, un govern que va malgastar milers de milions en un Pla E que només ha beneficiat a un petit grup de grans empreses de la construcció perpetuant un model econòmic insostenible i un treball de pèssima qualitat i cap futur.

Tampoc podem deixar de qualificar l’anunci d'una rebaixa en un 15% dels elevats salaris dels membres del Govern com una mesura cosmètica i populista, sense efecte real, feta amb l’objectiu d’evitar les crítiques contra una classe política cada vegada més corrupta i que s'ha dedicat durant tants anys a servir els interessos dels grans empresaris i banquers. El “sacrifici” personal de Rodríguez Zapatero (que cobra un sou de més de 7400 euros mensuals), i dels membres del seu Govern i d’altres presidents autonòmics que, com Montilla, s’han apressat a baixar-se el salari en un fals acte de contricció, no pot amagar el paper còmplice dels gestors polítics en una crisi capitalista que ha deixat un real 25% de la població activa dels Països Catalans en l’atur, milers de desnonaments, i un augment de la precarietat entre les classes populars.

Davant d'aquesta agressió, i de les previsibles noves retallades i atacs, des d’Endavant (OSAN), refermem la nostra aposta política per a treballar per organitzar i mobilitzar el conjunt de la classe treballadora dels Països Catalans, colze a colze amb l'esquerra sindical, les organitzacions i plataformes rupturistes del nostre país, per tal de dotar els sectors populars d’una capacitat de resposta política i organitzativa a l’alçada de les agressions del capital. Una vegada més, es fa imprescindible sumar capacitats, voluntats i esforços amb la perspectiva d’avançar en la convocatòria d’una Vaga General que permeti alçar la veu i reforçar la capacitat de lluita dels i les treballadores i classes populars catalanes en defensa dels nostres drets.

 

 

logoassdretsocAssemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès

Per un model socioeconòmic més just i equitatiu.
Per frenar l’actual ofensiva neoliberal: mobilització social!

L’Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès s’afegeix al rebuig social generat pel paquet de mesures anunciades aquesta setmana pel cap de l’Executiu del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. Aquestes mesures anunciades impliquen retallades de drets socials de la població per servir els interessos dels poders econòmics internacionals (UE, Banc mundial, Fons Monetari Internacional...) i disminuir la inversió pública. Per a tot això, des de l’Assemblea de Drets Social volem manifestar:

* No a les reformes neoliberals ni retallades laborals.
* No als paquets d’ajustaments ni retallades socials, com la reforma del sistema de pensions, la reducció de la despesa en sanitat i educació o una reforma laboral que retalli drets dels i les treballadores o que fomenti la precarietat laboral.
* No a la reducció dels salaris ni a la reducció de les persones treballadores del sector públic.
* No a les reformes injustes i que ataquen als drets de la classe treballadora i dels sectors més desafavorits, com el dels pensionistes o les persones amb dependència.
* No a la congelació de les pensions.
* No a la supressió de la jubilació parcial.
* No a la reducció en ajudes a la cooperació i al desenvolupament internacional.
* No a la reducció a la inversió pública estatal en serveis socials
* No al Pla d’Austeritat.
* No a la reducció de la despesa pública ni la reducció dels drets socials.
* No als interessos dels poders econòmics i financers capitalistes.
* No a les mesures que han beneficiat a les classes opulents (reduir l’impost de societats; reduir l’IRPF per les rentes altes i el capital; eliminació de l’impost sobre el patrimoni...)


* Sí al repartiment dels temps i dels treballs per tal d’esdevenir l’estímul per a la creació de llocs de treball de qualitat.
* Sí al dret a la retroactivitat en el cobrament de la prestació per a dependència, a percebre les quantitats corresponents des del dia de la seva sol·licitud.
* Sí a la despesa i a la inversió pública en serveis públics de qualitat i per a tothom.
* Sí que els responsables de l’actual situació econòmica i social (bancs, caixes, inversors i especuladors...) paguin el dèficit públic actual en 15.000 milions d’euros i que la banca torni els 50.000 milions d’euros que l’Executiu central els va regalar.
* Sí a mesures per facilitar l’accés de joves al treball remunerat i en bones condicions.
* Sí a la capacitat de conciliació de la vida familiar i laboral.
* Sí a les polítiques familiars d'ajuda progressiva i segons el poder adquisitiu.
* Sí a les ajudes al "desenvolupament" econòmic i social sostenible.
* Sí a la inversió en infraestructures, serveis socials, serveis a l’ajuda a la generació d'ocupació, etc.
* Sí als interessos socials i que millorin les condicions de vida de la població.
* Sí a les retallades salarials d’alts càrrecs polítics, càrrecs "de confiança", regidors, alcaldes, diputats, etc., que en alguns casos arriben a tenir salaris mensuals superiors als 10.000 euros mensuals.
* Sí a la retallada de la despesa militar i per la desmilitarització de l’Estat.
* Sí a la supressió de les despeses de la Casa Reial en els pressupostos públics.
* Sí al control i democratització del sistema bancari i financer.
* Sí a la solidaritat i a la cooperació al desenvolupament internacional.


Plantem cara i frenem l’ofensiva neoliberal, no som titelles en mans del poder econòmic capitalista. Protegim els drets dels i les més desafavorides.

Prou de pagar les grans butaques dels buròcrates i alliberats d’alguns sindicats que no defensen els drets de les persones treballadores i viuen de les nostres misèries i dels nostres acomiadaments: MOBILITZACIÓ SOCIAL!! 

Rànquings
  1. Fem pinya -tothom, tothom i tothom- amb l'ANC !!
  2. Ha mort l'Encarna Jordan, veterana independentista
  3. Comunicat de la CACG en relació a la manifestació d'ahir a Lloret de Mar
  4. Esther Lucea: "...experimentem una mena de sensació profètica malastruga, com si els nostres germans del nord exercissin de viatgers del temps per advertir-nos de quin pot ser el futur de la llengua catalana"
  5. Escola de Formació Toni Villaescusa (1984-2024)
  6. La CACG es manifesta a Lloret contra la presència dels Borbons i l'entrega dels premis Princesa de Girona
  7. “Sense independència Catalunya no té projecte de futur possible”
  8. 7 diputats de formacions independentistes de Còrcega, Polinèsia, Bretanya, Nova Caledònia i Euskal Herria al Parlament francès
  9. La CACG crida a participar a la manifestació del dia 10 a Lloret de Mar des de l'indret on es reuniran els Borbons
  10. Edicions del 1979 anuncia "Diccionari del fet i la qüestió nacionals" de Ferran Lopescu
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid