Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
700.000 persones podran votar demà per la independència

Un total de 700.000 catalanes i catalans de 169 municipis del Principat estan cridats a votar sobre la independència aquest diumenge 13 de desembre en les consultes per la independència nascudes després de l'experiència del 13 de setembre a Arenys de Munt. La primera onada de consultes promogudes per la societat civil amb el suport dels ajuntaments ja ha començat aquest dissabte al municipi català més petit, Sant Jaume de Frontanyà, de 21 habitants. Les consultes independentistes es produeixen just quan es compleixen 20 anys de la resolució del 12 de desembre del 1989 del Parlament en què es manifestava que l'acatament del marc institucional vigent "no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació".
 

12/12/2009 18:22 Política


Dels 700.024 catalans de més de 16 anys –també estrangers empadronats- cridats a votar sobre la independència, aquest dissabte ja han exercit el vot els veïns del poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, de 21 habitants, el primer municipi en fer la consulta després de la pionera d'Arenys de Munt. En total han convocat consultes d'independència 169 municipis, comptant-hi Sant Jaume de Frontanyà, repartits en 29 comarques catalanes. El municipi més gran on es farà la consulta és Sant Cugat del Vallès –on el seu alcalde, Lluís Recoder (CiU), ja ha votat de forma anticipada- i la comarca amb més municipis on es farà la consulta és Osona, en un total de 35.
 
Els 252 col·legis electorals i les 564 meses obriran, com en una jornada electoral qualsevol, a les 9 del matí i tancaran a les 8 del vespre, quan s'iniciarà el recompte dels vots. Es preveu que els resultats definitius es coneguin a partir de les 10 del vespre. La nit electoral de la coordinadora nacional es desenvoluparà a la seu del CIEMEN de Barcelona. La jornada mobilitzarà més de 15.000 voluntaris arreu del país. Totes les dades se centralitzaran amb un sistema informàtic que garantirà que no hi hagi frau electoral i que no es puguin duplicar els vots. A més, hi haurà interventors en representació dels partits que donen suport a les consultes.
 
Les institucions, d'esquenes

Malgrat que el president de la Generalitat, José Montilla, ha minimitzat la importància de les consultes -al seu poble es farà consulta- i que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, les ha menystingut en considerar que no porten enlloc, els organitzadors hi han volgut donar el màxim valor polític en considerar que una participació massiva pot marcar un punt d'inflexió que porti inevitablement a forçar el catalanisme polític a promoure des del Parlament la convocatòria d'un referèndum d'independència vinculant. A diferència del cas d'Arenys de Munt, l'Estat ha evitat entrar en confrontació i no ha intentat impedir els referèndums simbòlics –ni tant sols ha vetat l'ús de locals municipals-, que compten amb el suport de nombroses personalitats de la societat civil catalana.

Observadors internacionals

La iniciativa ha aixecat les simpaties dels partits de tradició independentista tant de territoris de l'Estat com Euskadi o les Illes Balears, com d'altres territoris europeus com Escòcia, País de Gal·les, Flandes o Irlanda i també Quebec, entre molts altres. Precisament, molts dels partits nacionalistes i independentistes d'aquests països -que han elevat el debat sobre les consultes en els seus parlaments nacionals o fins i tot al Parlament Europeu- han enviat observadors per aquest diumenge.
 
També mitjans de comunicació de tot el món han acreditat periodistes per seguir la primera de les onades de consultes independentistes promogudes per la societat civil, cosa que ha portat els organitzadors a destacar la importància d'una participació massiva. En total s'han acreditat més de 150 periodistes tant del país com de l'estranger. Qui està en el punt de mira és la televisió autonòmica catalunyesa, TV3, en la que es preveu una cobertura de mínims en motiu de La Marató.
 
Mesures de seguretat

Tot i que el partit feixista Falange Española de las Jons va comunicar inicialment al Departament d'Interior la seva intenció de manifestar-se en tots els municipis on s'hi faran les consultes, el departament que dirigeix Joan Saura va optar per desautoritzar les manifestacions el 13 i avançar-les a aquest dissabte 12 per evitar aldarulls i eventuals enfrontaments amb independentistes. Malgrat tot, no les va prohibir.
 
A diferència de la consulta d'Arenys de Munt, el partit ultra no ha recorregut davant la justícia la decisió d'Interior i ha fet marxa enrere. Això sí, ha avisat Interior que, si bé ells no aixoplugaran les protestes, no pot impedir les manifestacions 'espontànies'. Dos altres grups ultres –Alternativa Española i Alianza Nacional- han convocat manifestacions aquest diumenge a Barcelona, segons recullen les seves pàgines web. La manifestació d'Alianza Nacional, considerat un dels grups ultres més radicals, serà a les 12 h. a Plaça Urquinaona de Barcelona i la d'Alternativa Española és a les 13 hores a la Plaça Espanya de Barcelona.

20 anys després de la resolució del Parlament


Les consultes d'independència del 13-D es produeixen just quan es compleixen 20 anys de l'aprovació en comissió parlamentària de la resolució 98/III del Parlament que manifestava que la Cambra catalana no renunciava a l'exercici del dret a l'autodeterminació. La resolució va ser aprovada amb els vots de CiU, ERC, ICV i CDS, mentre que el PSC hi va votar en contra i el PP no va assistir a la votació.

La resolució aprovada declarava 'solemnement, que Catalunya forma part d'una realitat diferenciada en el conjunt de l'Estat' i afegeix que 'l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació'. Així, aquella resolució deixava clar que el Parlament 'en el moment que ho cregui oportú, i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podrà augmentar les cotes d'autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric'.

La declaració la va promoure el llavors secretari general d'ERC, Àngel Colom, un dels actuals dirigents de CDC que darrerament ha estat d'actualitat en admetre que va rebre una donació de Fèlix Millet per liquidar el Partit per la Independència que va crear en sortir d'ERC. Es dóna el cas que la resolució la va votar en contra el llavors diputat del PSC Luis García Sáez, àlies 'Luigi', personatge d'actualitat en ser considerat el cervell de la trama de corrupció urbanística del cas Pretòria.
 
Per saber-ne més
 
 
 
 
 
 
 
Rànquings
  1. Parla Adelais de Pedrolo: "...sempre va reivindicar la independència dels Països Catalans, que sempre va escriure en català..."
  2. Qui va fer possible i qui va barrar l’alto el foc d’ETA a Catalunya?
  3. Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català: "el primer partit polític independentista a Catalunya"
  4. Es publica "Del FAC a la reunió de Perpinyà", testimoni de la militància de Carles García Solé
  5. Guanyem Girona alerta sobre la situació precària dels serveis per a infants i adolescents
  6. Clam popular al País Valencià per un finançament just
  7. El Col·lectiu "Guilleries" dels Mossos denuncien el "patètic sainet de rendició autonomista"
  8. Mobilització multitudinària per la independència a Bilbo
  9. Aquest proper dissabte 20 de novembre es convoca un acte antirepressiu a Girona
  10. -Digueu-li al Professor Bacteri que s'hi posi...
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid