Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’independentisme, camí de l’hegemonia


L’independentisme, camí de l’hegemonia
Una anàlisi ràpida de la diada de consultes del 13 de desembre ens porta a constatar com a tret més significatiu el fet que l’independentisme hagi anat més enllà de ser una força sociopolítica emergent, com era fins el moment present. És a dir, que hagi mostrat, en aquest esdeveniment, prou capacitat per a emprendre amb força el camí de la seva hegemonia social i política.
 
En primer lloc, ha estat una mostra esclatant de mobilització, tant per la conciliació de les energies necessàries per a una operació que ha mogut milers de persones, com per la capacitat de convicció que ha portat una part significativa de l’electorat a pronunciar-se.

14/12/2009 11:56 El Davantal
Els resultats (de participació  remarcable, malgrat les dificultats pròpies d’una consulta organitzada de manera extraoficial; i de majoria aclaparadora de vots favorables) han representat així, amb l’argument dels fets inapel·lables, la liquidació pràctica no sols de la via autonomista sinó també de qualsevol intent de promoure qualsevol altra via com la federalista per a prolongar la dominació espanyola al nostre país. La independència ja és l’opció assumida de manera activa per masses importants de la població de manera que fins i tot ha superat, en més d’un lloc, els vots oficials favorables a l’estatut d’autonomia en el darrer referèndum.

Contra aquesta força de l’independentisme com a opció política assumida de manera creixent, les propostes contràries han estat incapaces de presentar la més mínima argumentació sòlida. L’olímpic menyspreu de l’espanyolisme envers les consultes, qualificades de manera barroera de “teatre” o de “simple propaganda” ha mostrat de manera escandalosa la seva feblesa política. L’espanyolisme a partir d’ara no podrà fer altra cosa que amagar el seu retrocés progressiu.

Aquesta massa independentista dinàmica és, doncs, l’aportació més valuosa d’aquesta experiència. Amb aquesta força, si és capaç d’organitzar-se (d’organitzar-nos) de manera àmplia i participativa, serà possible aconseguir l’hegemonia social i política que necessitem i que avui ha fet un primer pas important. L’organització popular ens marca el camí. Més enllà de pensar en una simple alternativa electoral dins uns parlaments periclitats i amb uns partits ja desbordats, caldrà organitzar la força de les assemblees locals i de les assemblees de representants electes. És aquesta organització política de la nació catalana sobre unes noves bases unitàries i participatives el que ens ha de permetre d’anar més enllà del marc polític actual.
Rànquings
  1. Parla Adelais de Pedrolo: "...sempre va reivindicar la independència dels Països Catalans, que sempre va escriure en català..."
  2. Qui va fer possible i qui va barrar l’alto el foc d’ETA a Catalunya?
  3. Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català: "el primer partit polític independentista a Catalunya"
  4. Es publica "Del FAC a la reunió de Perpinyà", testimoni de la militància de Carles García Solé
  5. Guanyem Girona alerta sobre la situació precària dels serveis per a infants i adolescents
  6. Clam popular al País Valencià per un finançament just
  7. El Col·lectiu "Guilleries" dels Mossos denuncien el "patètic sainet de rendició autonomista"
  8. Mobilització multitudinària per la independència a Bilbo
  9. Aquest proper dissabte 20 de novembre es convoca un acte antirepressiu a Girona
  10. -Digueu-li al Professor Bacteri que s'hi posi...
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid