Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Turquia vol entrar a l’Iraq per acabar amb el PKK

La iniciativa no compta amb el suport dels Estats Units

16.06.07 El proper dia 20 de juny, pot ser una data clau en el futur de la frontera entre Turquia i l’Iraq. Aquest dia té previst reunir-se el Consell Nacional de Seguretat turc (MGK). Compost pels principals càrrecs polítics i militars del país, sobre la taula hi haurà la presa de decisió respecte si portar a terme una ofensiva militar general contra les bases del Partit dels Treballadors Kurds (PKK) situades a l’interior del territori iraquià. Aquesta decisió, però, pot comportar conseqüències imprevisibles.

16/06/2007 06:12 Internacional
El PKK, és una organització armada que lluita per la independència de tot Kurdistan, però que centra la seva activitat militar, principalment al Kurdistan del Nord, és a dir, al que es troba sota l’ocupació turca. Darrerament, les seves accions armades han colpejat durament l’exèrcit turc, provocant-li moltes baixes. Fins i tot s’ha fet present a la pròpia capital, Ankara, amb l’execució d’atemptats suïcides. Segons els analistes militars, actualment el PKK compta amb 1.500 efectius a l’interior del territori turc, principalment a les províncies de Sirnak (Sirnex, en kurd), Hakkani i Siirt (Sert), i uns 3.500 en les bases de reraguarda al territori iraquià, però sota control del Govern Regional del Kurdistan (iraquià).

Les accions armades del PKK han tingut una enorme repercussió popular al conjunt de Turquia. L’exèrcit i determinats mitjans de comunicació, han exacerbat les reaccions anti-kurdes. Milers de persones s’han mobilitzat i exigeixen que el govern actual ordeni a l’exèrcit entrar a l’Iraq i acabar amb les bases del PKK. Significativament, els impulsors d’aquesta campanya, s’han inspirat en les campanyes de mobilització desenvolupades en els darrers mesos pel Partido Popular espanyol.

Això no obstant, a ningú se li escapa que els militars turcs, utilitzen l’espantall del terrorisme del PKK, per posar en dificultats l’actual partit en el govern, l’islamista moderat Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), particularment de cara a les properes eleccions legislatives del 22 de juliol. Tradicionalment, els militars turcs són uns aferrissats defensors d’una Turquia secular i pro-occidental i no veuen amb bons ulls el creixement de l’islamisme polític. En el cas que, finalment, l’exèrcit turc penetrés a l’Iraq, això li donaria encara més protagonisme polític i suport popular, en detriment dels partits islamistes.

Tanmateix, una ofensiva generalitzada de Turquia a l’interior del nord de l’Iraq, és una opció que, a hores d’ara, no agrada gens ni mica als Estats Units. I per descomptat, tampoc al govern regional kurd (iraquià), ni al propi govern iraquià.

Les raons nordamericanes són de pes. En primer lloc, perquè pot desestabilitzar l’única zona d’Iraq, la Regió Autònoma Kurda (iraquiana), que és una estreta aliada de la coalició aliada i, molt particularment, dels Estats Units –i d’Israel. Però, probablement, una raó més rellevant és que l’atac turc podria ser esgrimit per Iran per intervenir militarment en els territoris fronterers amb Iraq on es refugien grups armats que practiquen la lluita armada contra la República Islàmica. I fins i tot, Síria també podria acollir-se al precedent turc per fer el mateix en la seva zona fronterera amb l’Iraq. D’aquesta manera, es correria un risc de desestabilització regional sense precedents i tota l’estratègia de pacificació de l’Iraq se n’aniria en orris.

Per la seva banda, el govern regional kurd (iraquià), considera que l’estratègia intervencionista turca no només va adreçada a combatre el PKK, sinó que té una altra dimensió: impedir que Kirkuk i els altres territoris de majoria kurda de l’Iraq que actualment no pertanyen a la Regió Autònoma kurda, s’hi incorporin com a resultat dels referèndums que han de tenir lloc abans de finals d’any. De fet, Turquia considera que la simple existència d’aquesta regió, actua com un referent per als kurds de Turquia. Si, a més, la regió autònoma inclou una de les zones petrolieres més importants d’Iraq (Kirkuk), el poder econòmic de la regió encara seria més important, i més intensa serà la determinació del PKK de lluitar per un estat kurd. Per altra banda, a Kirkuk hi ha una significativa minoria de població turcmana que sempre ha vist Turquia com la seva protectora natural.

Atesa l’actitud dels Estats Units respecte una intervenció generalitzada –que segons alguns analistes inclouria penetrar entre 200 i 300 kilòmetres a l’interior de l’Iraq, en plena regió autònoma del Kurdistan, darrerament, l’exèrcit turc es planteja una alternativa. La construcció a banda i banda de la frontera d’una zona d’alta seguretat, que s’estendria al llarg de 300 kilòmetres per 15 kilòmetres de profunditat, que actuaria de filtre per impedir que els operatius del PKK penetrin a l’interior del territori turc. Aquesta zona d’alta seguretat comptaria amb importants recursos humans i armamentístics, incloent-hi algunes de les forces especials de l’exèrcit turc. Val a dir, que regularment, l’exèrcit turc penetra en territori iraquià sobretot en casos de “persecució en calent”, però es tracta d’operatius que no van més enlla dels 3 o 5 kilòmetres frontera endins, màxim 10. Fins i tot es calcula que a hores d’ara entre 1.000 i 2.000 soldats turcs es troben en territori iraquià, en zones frontereres i poc habitades.

Al marge de les repercussions estratègiques, militars i polítiques, una intervenció turca a l’Iraq de gran escala, també en tindria d’econòmiques. Particularment important seria el més que probablement tancament del punt transfronterer d’Habur, única via de pas entre Iraq i Turquia, per on circulen cada dia milers de camions amb productes de primera necessitat.

Caldrà doncs, estar amatents a la decisió de la reunió del Consell Nacional de Seguretat.

Josep Sort
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid