Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1936 Discurs de Lluís Companys des de la Generalitat un cop és alliberat

1936 Discurs de Lluís Companys des del Palau de la Generalitat, dos dies després de ser rebut per 700. 000 persones en sortir en llibertat pels fets d'octubre de 1934

03/03/1936 Tal dia com avui

 Discurs de Lluís Companys

Catalans! Catalans!: Comprendreu que he de fer un esforç per a superar l’emoció d’aquests instants i poder-vos dirigir la paraula. És el meu poble, el nostre poble, és aquesta Plaça i és aquest balcó ...!  Tornem a reprendre la nostra tasca després d’hores doloroses i amargues.  Per la voluntat, per l’afecte i per la simpatia de la sagrada onada popular, som altra vegada ací.

Venim per servir els ideals. Portem l’ànima amarada de sentiment; res de venjances, però sí un nou esperit de justícia i reparació. Recollim les lliçons de l’experiència. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar. (Grans aplaudiments.)

Difícil és la tasca que ens espera; però jo dic que estem possessionats de la nostra força, que ens portarà endavant per Catalunya i per la República.  (Aplaudiments.)

D’ençà que hem sortit de l’exili, germans estimats, ens hem trobat per terres d’Andalusia i per terres de Castella sota el mantell comprensiu de la República, hem trobat paraules clamoroses d’afecte. Jo recullo ara la seva veu, i de tot cor els envio la nostra simpatia i la nostra solidaritat per tal de construir una República lliure, d’acord amb la voluntat del poble.  Ciutadans! Catalans! Jo no vull, en el procés i en el curs de les hores històriques que vivim, jo no vull acabar les meves breus paraules de salutació, sense retre homenatge a la memòria santa i a l’esperit immortal de Francesc Macià... (Grans aplaudiments que duren llarga estona.) Ciutadans, salut! Les meves forces s’esgoten. Vull, però, recordar els qui en aquella jornada dolorosa varen morir: En Compte, l’Alba i tots els màrtirs de l’ideal. I vull acabar només amb un crit que condensi els nostres amors, amb el crit de la terra sempre eterna i inabatible; amb el crit de la nostra voluntat i del nostre sentiment; amb el crit de: Visca!, Visca!, Visca Catalunya!!

(L’ovació i els visques del públic, en acabar el discurs del President, continuaren durant molts minuts.)

(Discurs pronunciat des del Palau de la Generalitat, publicat al diari La Humanitat, núm. 1.255, 3 de març del 1936.)

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid