El dia 21 de juny el capità general de Catalunya Juan Zapatero, va publicà un Ban prohibint totes les Societats Obreres. La política repressiva del recent nomenat capità general de Catalunya era contundent i intimidatòria.
La resposta obrera es va manifestar en la convocatòria d'una vaga general a partir del dilluns dia 2 de juliol. Cap diari barceloní recollí el manifest, solament el diari La Corona de Aragón (3 de juliol de 1855) en publicà la notícia, tot i així la vaga tingué un gran ressò, afectant fàbriques, tallers, botigues, establiments comercials i locals d'esbarjo, no solament de Barcelona i les seves àrees d'influència, sinó també de les principals localitats industrials del Principat. Se'n tenen notícies de Sabadell, Igualada, Vic, Reus, Vilanova i la Geltrú, Sitges i de les conques fabrils del Ter i del Cardener. Intervingué l'Ajuntament de Barcelona que d'acord amb la Diputació i la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, decidiren enviar una Comissió Mixta a Madrid, per entrevistar-se amb el Govern. El general Zapatero va demanar tropes de reforç i el dia 5 dictà un nou Ban on amenaçava els obrers amb seran gubernativamente destinados al ejército de Ultramar por seis años. El mateix dia els obrers feien públic un nou comunicat dirigit A la clase obrera de Cataluña, on es deia, entre d'altres coses ... una vez que nos hemos visto obligados a dejar los talleres para el definitivo arreglo de nuestras diferencias, continuaremos sin ocuparlos hasta tanto no hayan regresado la comisión que se halla en Madrid ...
La vaga va durar 9 dies i l'extensió del moviment va sorprendre tant a les autoritats com als fabricants, i els preocupà per l'alt grau d'organització que se'n desprenia.
Per saber-ne més:
