A partir del 1989, amb l'agitació política entorn del Dret a l'Autodeterminació s'obre una primera possibilitat de convergència de forces polítiques en la convocatòria de manifestació del febrer de 1990. A partir d'aquí comença un procés gradual d'agrupació per la base, iniciat amb un manifest que és una crida a la creació d'una Assemblea Unitària per l'Autodeterminació el 8 de maig de 1991. Entre els primers signants d'aquesta crida hi havia des d'independentistes històrics com Eva Serra, Blanca Serra, Teresa Alabèrnia, Antoní Masseguer i Carles Benítez, fins a líders del moviment popular de la lluita antifranquista com Lluís Maria Xirinacs, i tot un conjunt de persones representatives de diferents moviments socials. Malgrat que la representació en aquesta assemblea sempre havia estat a títol individual, s'hi podien trobar persones destacades del moviment municipalista com Jaume Soler i Xavier Garriga, alcaldes d'Arbúcies i de Sant Pere de Ribes, representants del moviment sindical, vinculats a l'USTEC, i al TUC, com Toni Infante, del moviment antimilitarista com Jordi Muñoz, etc. El ventall polític recobria un ampli arc de posicions que es reclamaven de l'independentisme (situades entre la Crida a la Solidaritat i el Moviment de Defensa de la Terra, per donar unes referències genèriques).
El Manifest del 8 de maig Cap a una Assemblea Unitària per l'Autodeterminació, concloïa així: En aquesta línia, convoquem totes aquelles persones compromeses en la recerca d'una societat participativa o de democràcia directa; que afavoreixi la plena igualtat social i econòmica; que satisfaci els drets i les reivindicacions de les classes populars; amb un desenvolupament autònom, solidari i ecològic; antimilitarista i no patriarcal; integradora de tota la nació catalana; no discriminatòria per raons d'origen o d'opció; i de cooperació plena en el marc d'unes noves relacions entre els pobles.
El 7 de novembre de 1991 es realitzava el primer acte polític d'aquesta confluència en la commemoració del XXè aniversari de l'Assemblea de Catalunya que va comptar amb una nodrida assistència de representants de totes les forces socials integrades en el projecte. Amb aquesta celebració, l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació en procés de constitució volia recollir els aspectes positius del projecte unitari contra el franquisme, tot insisitint en la necessitat de desenvolupar aleshores un procés d'abast general d'unitat per la conquesta de la Independència.
A partir d'aquest moment l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació havia seguit el seu procés de maduració, i després d'haver travessat el cop repressiu del 92 amb un esforç de presència política pública amb els actes de la Marxa per la Independència, plantejava la seva constitució definitiva el mes de març de 1993, amb el nom d'Assemblea d'Unitat Popular (AUP, o, abreujadament "l'Assemblea"). L'onze de setembre de 1993 representava la presentació pública d'aquest procés unitari.
