Més informació (http://www.televisiosensefronteres.cat/):
La Constitució Espanyola estableix en l’article 3 un principi de protecció del pluralisme lingüístic. L’apartat tercer d’aquest precepte conté un mandat dirigit al conjunt dels poders públics de l’Estat d’especial respecte i protecció de les distintes llengües i modalitats lingüístiques que conformen el patrimoni cultural comú. D’una manera més específica, l’article 20, apartat tercer, del text constitucional exigeix que en l’accés dels grups socials i polítics més significatius als mitjans de comunicació depenents dels ens públics es respecti el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d’Espanya. Aquesta última previsió posa de manifest la singular rellevància dels mitjans de comunicació audiovisual a l’hora de promoure i difondre el plurilingüisme.
Un fet normatiu rellevant en aquest àmbit és la ratificació l’any 2001 per part de l’Estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual estableix obligacions específiques de protecció d’aquestes llengües en l’àmbit dels mitjans de comunicació. L’article 11 de la Carta, que estableix les obligacions de les Parts respecte dels “Mitjans de comunicació”, disposa en l’apartat segon que:
“Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua.”
Segons que han assenyalat els organismes del Consell d’Europa, aquest compromís comporta no sols eliminar obstacles, sinó també adoptar mesures positives dirigides a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de televisió entre territoris veïns on es fa servir una llengua regional o minoritària en una forma idèntica o pròxima (Explanatory Report to the European Charter for Regional or Minority Languages, paràgraf 11).
La Constitució Espanyola estableix en l’article 3 un principi de protecció del pluralisme lingüístic. L’apartat tercer d’aquest precepte conté un mandat dirigit al conjunt dels poders públics de l’Estat d’especial respecte i protecció de les distintes llengües i modalitats lingüístiques que conformen el patrimoni cultural comú. D’una manera més específica, l’article 20, apartat tercer, del text constitucional exigeix que en l’accés dels grups socials i polítics més significatius als mitjans de comunicació depenents dels ens públics es respecti el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d’Espanya. Aquesta última previsió posa de manifest la singular rellevància dels mitjans de comunicació audiovisual a l’hora de promoure i difondre el plurilingüisme.
Un fet normatiu rellevant en aquest àmbit és la ratificació l’any 2001 per part de l’Estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual estableix obligacions específiques de protecció d’aquestes llengües en l’àmbit dels mitjans de comunicació. L’article 11 de la Carta, que estableix les obligacions de les Parts respecte dels “Mitjans de comunicació”, disposa en l’apartat segon que:
“Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua.”
Segons que han assenyalat els organismes del Consell d’Europa, aquest compromís comporta no sols eliminar obstacles, sinó també adoptar mesures positives dirigides a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de televisió entre territoris veïns on es fa servir una llengua regional o minoritària en una forma idèntica o pròxima (Explanatory Report to the European Charter for Regional or Minority Languages, paràgraf 11).
--
