S'hi donaran cita els principals especialistes sobre les teories de les fronteres, la diplomàcia internacional, les relacions entre França i Espanya, i els principals investigadors catalans que hi estan treballant des de fa anys. Així, obrirà el col.loqui el catedràtic francès Lucien Bély tot fent un repàs de la situació diplomàtica europea entre les paus de Westfàlia i la d'Utrecht, passant per la Pau dels Pirineus. Catalunya se situa ja en aquest segle XVII en un lloc destacat de les negociacions europees. La resta del col.loqui està organitzat en quatre sessions, les dues primeres a Barcelona (Museu d'Història de Catalunya) i les dues següents a Perpinyà (Convent dels Mínims, Ajuntament de Perpinyà).L'encontre s'obrirà directament amb un debat sobre la memòria del tractat dels Pirineus a Europa i sobre l'ús i utilització de les fronteres des del segle XIX fins a l'actualitat.
Hi intervindran persones de renom com el professor nord-americà
Peter Sahlins, Daniel Nordman i molts altres. A l'hora, s'evocarà per
primera vegada les conseqüències a llarg termini del tractat per a
Europa, Catalunya, però també en les relacions i interessos polítics
amb la resta de territoris ibèrics.Tot seguit, s'analitzarà el paper de
les guerres en la confecció mateixa de les paus des d'àmbits tan
diversos com la història, la política, la literatura o la diplomàcia.
Ja a Perpinyà, la tercera sessió abraçarà el moment de convulsió i
eclosió que va viure Catalunya dins d'Europa en aquella època, des de
les revoltes fins als moviments més ideològics. Per últim, el dret, la
poesia, l'art i la religiositat donaran veu a la vida quotidiana en el
nou espai català creat, entre Perpinyà i Barcelona, però sempre amb una
mirada posada sobre Europa. Clourà l'acte la intervenció d'Eva Serra
que donarà una llum general a les diverses aportacions.1659 és però,
també, l'any en què va nàixer un dels pintors catalans de més renom a
nivell internacional, Jacint Rigau -conegut com Hyacinthe Rigaud-
Per aquesta raó, l'Ajuntament de Perpinyà inaugurarà l'exposició "Rigau(d) Intim(e)" en acabar el col.loqui. Aquesta exposició comptarà amb l'aportació de les millors obres de l'artista i compta amb el comissariat d'Ariane James-Sarazin.Sigui com sigui, l'organització del col.loqui, la seva composició i el seu desenvolupament han de suscitar un debat obert que no pot deixar indiferent al món polític, l'universitari i la societat civil, i menys encara a Catalunya. Quin serà el model de les fronteres d'Europa al segle XXI? Quins han de ser els seus actors i per quines vies s'ha arribat a l'estat actual de les coses? Tot això i més serà present en el debat del col·loqui.
Tractat dels Pirineus
Catalunya Nord, avui
Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona, i que la situació del país continua sent difícil per als treballadors, la societat civil segueix present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.
