5.08.07 Bush assoleix que les agències d'espionatge puguin punxar telèfons i correus electrònics sense justificació. La Càmera de Representants va aprovar un projecte de llei que dóna temporalment poder a les agències d'espionatge del país per realitzar escoltes sense autorització judicial, després que el Senat donés el divendres el seu vistiplau.
La Càmera va ratificar la proposta per 227 vots a favor i 183 en contra, amb el que va donar un triomf al president d'EEUU, George W. Bush, que ha descrit aquesta autorització com essencial per a protegir al país.
El Senat va aprovar la mesura per 60 vots a favor i 28 en contra. Amb això, Bush ha aconseguit que el Congrés, malgrat estar controlat pels demòcrates, legalitzi per sis mesos un dels programes més polèmics de la seva presidència. Transcorregut aquest període, els legisladors han de tornar a analitzar les seves clàusules principals.
El projecte de llei, que entrarà en vigor amb la signatura de Bush, permet les escoltes telefòniques, així com interceptar correus electrònics, de persones als Estats Units i que es comuniquen amb altres de l'estranger. El requisit per a realitzar l’espionatge de les comunicacions és tan sols que el director nacional d'intel•ligència i el fiscal general aprovin les escoltes.
La norma que el projecte modifica, coneguda com 'Llei de Supervisió de Dades d'Intel•ligència sobre Estrangers' (FISA, per la seva sigla en anglès) i que data de 1978, requeria l'autorització d'un tribunal especial per a aquestes escoltes. Malgrat aquesta norma, després dels atemptats del 11 de setembre de 2001, el Govern va engegar un programa secret per a interceptar sense permís judicial les converses de persones als Estats Units que es comuniquessin amb algú en l'estranger quan l'Agència Nacional de Seguretat (NSA, en anglès) sospitava que algun dels dos pertanyia a Al Qaeda o a algun altre suposat grup terrorista.
Els líders demòcrates de la cambra van presentar el divendres un projecte de llei més moderat per al qual les escoltes requeririen la supervisió judicial del programa d'espionatge.
Finalment, els líders del partit de l'oposició no van assolir el suport de dos terços dels escons, el nombre necessari per a superar un possible veto presidencial. Aquesta derrota va provocar les crítiques de les organitzacions de defensa dels drets civils.
És impressionant que l'Administració pugui tòrcer el braç a un Congrés dominat pels demòcrates, va dir en un comunicat Anthony Romero, director executiu de la Unió de Llibertats Civils d'Estats Units (ACLU, en anglès). En canvi, Bush va assenyalar que el text dóna als nostres professionals d'intel•ligència l'autoritat i les eines legals que necessiten per a mantenir segur a Estats Units.
La Casa Blanca ha col•locat tot el seu pes per a decantar la balança a la seva banda i el president va arribar a amenaçar de convocar una sessió d'emergència del Congrés, situació que li permet la llei, perquè els legisladors no s'anessin de vacances sense resoldre el tema.
La Cambra baixa va donar el seu vistiplau al projecte de llei el dissabte a la nit, en una jornada especial convocada després d'ajornar per un dia el seu recés d'estiu. Durant el debat del ple, que va durar uns 90 minuts, alguns demòcrates van denunciar que el nou poder a mans de la NSA és anticonstitucional. D’altra banda, la demòcrata Debbie Wasserman Schultz va destacar que la mesura permet al Govern espiar als nord-americans sense cap sospita d'activitat delictiva. Quan algú et cridi des de l'estranger, el Govern pot escoltar el que dius, va alertar als seus conciutadans la també demòcrata Anna Eshoo.
Fins i tot algun republicà va mostrar objeccions. Jeff Flake va assenyalar que li preocupa que el fiscal general no tingui l'obligació d'informar al Congrés sobre el programa. Així va ser com ens assabentem dels abusos de l'Agència de Seguretat Nacional va assenyalar Flake, qui tot i així va votar a favor del projecte.
Font:
