Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
BRESSOL DE CATALUNYA
El Castell de Rià acull la regeneració de la Flama del Canigó al bressol de Catalunya

Diverses entitats van participar el passat 12 de juny en la pujada al Castell de Rià, al Conflent, per celebrar l'acte de regeneració de la Flama del Canigó. La jornada, coordinada per l'Associació dels Focs de Sant Joan i l'APLEC amb la col·laboració dels Amics de la Llibreria Catalana de Perpinyà, va combinar el simbolisme de la Flama amb el record dels orígens històrics de Catalunya.

27/06/2026 Història

El Castell de Rià, considerat el bressol de Catalunya per ser el lloc on va néixer, vers l'any 840, Guifré el Pilós, va tornar a convertir-se en un espai de reivindicació de la memòria nacional durant l'acte de regeneració de la Flama del Canigó.

La pujada, celebrada divendres 12 de juny, va reunir representants de diverses entitats dels Països Catalans. Un dels moments més emotius de la jornada va ser quan la mainada va interpretar la cançó "Flama del Canigó", simbolitzant el relleu generacional d'una tradició que cada any uneix el país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

L'acte va ser coordinat per l'Associació dels Focs de Sant Joan conjuntament amb l'APLEC i els Amics de la Llibreria Catalana de Perpinyà.

El Castell de Rià conserva un profund valor simbòlic per a la història de Catalunya. Tot i que avui només se'n conserven els basaments de les antigues muralles, les seves restes recorden una fortalesa que, com moltes altres de la Catalunya del Nord, fou destruïda al segle XVII arran de la incorporació del territori a França. L'enderroc dels castells responia tant a criteris militars, per adaptar el sistema defensiu impulsat per l'enginyer militar Vauban, com a la voluntat d'eliminar antigues fortificacions que podien esdevenir focus de resistència.

Guifré el Pilós (840-897) és una de les figures cabdals de la història nacional catalana. Com a comte de Barcelona, Girona, Osona, Urgell i Cerdanya, va consolidar el govern d'aquests territoris i, en morir, els va transmetre als seus fills, establint el caràcter hereditari del casal comtal i iniciant la dinastia del Casal de Barcelona. Aquest fet és considerat un pas fonamental en la construcció de les institucions pròpies del país.

Durant el seu govern també va impulsar el repoblament de les terres centrals de Catalunya, va afavorir la reorganització del territori i va fundar el monestir de Santa Maria de Ripoll, que es convertiria en un dels grans centres espirituals i culturals de la Catalunya medieval, on fou enterrat.

La tradició també atribueix a Guifré el Pilós l'origen de la senyera de les quatre barres, una llegenda que, més enllà del seu caràcter simbòlic, ha contribuït durant segles a reforçar la identitat nacional catalana. Per aquest conjunt d'aportacions, la historiografia i la memòria popular l'han reconegut sovint com el "Pare de la Pàtria".

La regeneració de la Flama del Canigó al Castell de Rià reforça així el vincle entre la celebració de la nit de Sant Joan i els orígens històrics de Catalunya, convertint aquest indret del Conflent en un espai de memòria, cultura i continuïtat nacional.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  3. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  4. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  5. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  6. 13 anys sense en Toni Lecha
  7. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  8. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  9. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
  10. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid