Plataforma per la Llengua ha denunciat que les transformacions urbanes i demogràfiques vinculades al projecte 22@ han accelerat el retrocés de l’ús del català al barri del Poblenou de Barcelona. L’entitat reclama que les administracions incorporin estudis d’impacte lingüístic en els grans projectes urbanístics i despleguin mesures per protegir la presència de la llengua en el comerç, les empreses i les noves promocions residencials.
L’organització ha fet pública aquesta denúncia durant la presentació de l’«Estudi dels efectes de la gentrificació sobre el català al barri del Poblenou», en el marc del llançament de la campanya «Llengua, torna a casa». Segons l’entitat, l’objectiu és evidenciar les conseqüències lingüístiques d’un model de ciutat que expulsa veïns, transforma el comerç de proximitat i debilita la vida comunitària.
L’informe estableix una correlació entre l’encariment de l’habitatge, l’arribada creixent de població procedent de països amb un PIB per càpita superior al català i la disminució de l’ús social del català, alhora que augmenten el castellà i l’anglès en els espais comercials.
Segons les dades recollides per l’entitat, el preu del lloguer al Poblenou ha augmentat un 70,5% entre el 2014 i el 2025, mentre que el preu de compra dels habitatges s’ha incrementat un 84%, xifres superiors a la mitjana de Barcelona. Paral·lelament, la presència de residents procedents d’Austràlia i Nova Zelanda ha crescut un 165% en l’última dècada, mentre que la població nord-americana ha augmentat un 144%.
Pel que fa als usos lingüístics en el comerç, l’estudi analitza 67 establiments de la Rambla del Poblenou i detecta un increment notable de l’anglès en la retolació informativa. En només quatre anys, aquesta llengua ha passat d’aparèixer en un 2% dels rètols informatius a fer-ho en un 26%. Al mateix temps, el castellà s’ha convertit en la llengua majoritària de resposta al públic, passant del 29% al 52%, mentre que el català ha retrocedit del 69% al 48%.
Xavier Dengra, coordinador d’Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, ha assegurat que el Poblenou “s’ha convertit en un producte de consum” que atrau residents d’arreu del món, afavorits també per les polítiques de transformació urbana impulsades per les institucions.
Davant aquesta situació, l’entitat reclama que els grans projectes urbanístics incorporin avaluacions d’impacte lingüístic, a l’estil de les mesures que ja s’apliquen en territoris com Irlanda, Gal·les o el País Basc. Segons Plataforma per la Llengua, aquestes polítiques permeten afavorir l’arrelament de la població local i preservar els espais on les llengües pròpies mantenen una presència social significativa.
L’entitat considera que la defensa del català no es pot desvincular de les polítiques d’habitatge, del model urbà ni de la cohesió comunitària, i alerta que la pressió immobiliària i la substitució de població poden acabar debilitant greument els espais quotidians d’ús de la llengua.
