La CUP defensarà al ple municipal d’aquest divendres una moció per exigir que l’Ajuntament de Reus posi “totes les eines disponibles” al servei de la lluita contra l’emergència habitacional. La formació alerta que la despesa mitjana destinada a habitatge i subministraments bàsics ja supera els 1.100 euros mensuals a la ciutat, una situació que considera “absolutament incompatible amb unes condicions de vida dignes per a la majoria social”.
La regidora Aleida López ha assenyalat directament els grans tenidors —bancs i fons voltors— com un dels principals responsables de l’actual crisi residencial. Segons la CUP, aquests actors ja concentren més del 8% del parc immobiliari de la ciutat, sovint amb pisos buits o infrautilitzats amb finalitats especulatives.
“L’habitatge no pot continuar tractant-se com un actiu financer mentre hi ha gent que no pot pagar el lloguer o viu amb por de perdre casa seva”, denuncia López. La regidora considera que les polítiques actuals són insuficients i reclama passar “de les declaracions d’intencions a les mesures efectives”.
La moció planteja tres grans línies d’actuació. En primer lloc, la CUP proposa que l’Ajuntament impulsi convenis amb grans tenidors per facilitar la cessió de pisos buits al parc de lloguer social i intervenir en situacions d’ocupació vinculades a l’emergència residencial. La proposta prioritza evitar desnonaments, regularitzar situacions vulnerables i reforçar la coordinació amb Serveis Socials i l’Oficina d’Habitatge.
En segon lloc, la formació reclama una ordenança municipal específica sobre habitatges buits que permeti detectar pisos permanentment desocupats i activar mecanismes de mobilització. Aquesta normativa inclouria inspeccions, requeriments d’informació i la possibilitat d’imposar multes coercitives als propietaris que incompleixin la funció social de l’habitatge.
Finalment, la moció insta el govern municipal a estudiar l’aplicació de l’expropiació temporal d’habitatges buits de grans tenidors prevista a la Llei 4/2016. La CUP defensa que aquesta eina s’utilitzi en casos excepcionals en què hagin fracassat les vies de cessió i conveni, i recorda que “les administracions tenen l’obligació de garantir el dret a l’habitatge per davant dels interessos especulatius”.
