De la indecència política i ètica del PSOE no en falten exemples al llarg de la història recent: Loapa, GAL, 155 … Tampoc dels seus incompliments amb relació a Catalunya en matèria d’inversions i traspassos. Són la seva dinàmica habitual. En aquests darrers, mal que ens pesi, han tingut la col·laboració necessària dels qui representaven que es deixaven enganyar. Així tenien l’aplaudiment triomfal d’unes inversions i d’uns traspassos que mai arribarien.
I si n’arribava alguna cosa, n’era una mera ombra prima del que s’havia anunciat. Any rere any, durant més de tres dècades. Entre el PSOE i CiU o entre el PP i CiU. La comèdia repetitiva es va acabar amb el tripartit del president Maragall i la promesa de Zapatero de l’“apoyaré el Estatut que apruebe el Parlamento de Cataluña” seguit del cop de porta de Rajoy als morros del president Mas pel pacte fiscal. Hem retornat en aquell punt: ara ERC fa de CiU amb un guió encara més surrealista. El PSOE de Sánchez no té vergonya de dir que no complirà amb ERC pel que fa a la recaptació de l’IRPF (i la resta d’impostos). Simultàniament, el president Illa reafirma que no pensa exigir al PSOE que compleixi el que va signar, però reclama a ERC que li aprovi els pressupostos. És a dir: 1, el govern espanyol reafirma que no traspassarà ni l’IRPF; 2, el president Illa descarta pressionar el govern espanyol perquè compleixi; 3, el president Illa promet que el govern del PSOE complirà després que ERC voti els pressupostos, i 4, el president Illa pressiona ERC i els tracta d’irresponsables.
Sorprèn que tants agents econòmics i socials s’afegeixin a rematar una ERC autoacorralada. Enalteixen l’engany i la indecència.
