El plenari municipal de Barcelona ha aprovat provisionalment la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) vinculada al projecte del Museu Thyssen a l’antic Cinema Comèdia, amb els vots favorables de PSC, Junts, PP i Vox, i el vot en contra de Comuns i ERC.
El nou document incorpora canvis respecte a la proposta inicial aprovada el juliol passat, fruit de les al·legacions presentades i del debat públic generat, tot i que no s’ha obert un nou període d’exposició pública. Entre les modificacions destacades hi ha l’ajust de la volumetria i una reducció del sostre edificable, que passa de 9.467 m² a 8.963 m², amb l’objectiu de preservar el patrimoni del Palau Marcet.
Canvis parcials però crítiques persistents
La Favb i diverses entitats veïnals havien presentat al·legacions al projecte, posant el focus en la protecció patrimonial, el compliment dels paràmetres urbanístics, la necessitat d’un projecte museístic clar i la seva ubicació en una zona de gran afluència turística.
Segons la Favb, tot i que algunes al·legacions han estat estimades parcialment —especialment les relatives a la preservació del Palau Marcet—, molts aspectes clau continuen sense resposta satisfactòria. L’entitat qüestiona especialment el pas d’un Pla Especial Integral (PEI) a una MPGM, que considera orientat a maximitzar el sostre edificable i superar limitacions urbanístiques.
Manca de participació i dubtes sobre l’interès públic
Una de les principals crítiques és la desestimació de la demanda d’un procés participatiu o consulta ciutadana per a un projecte amb impacte global sobre la ciutat. La Favb sosté que l’interès públic, requisit per justificar una MPGM, només es pot acreditar amb la implicació directa de la ciutadania.
A més, l’entitat denuncia que el projecte museístic no està prou definit. Segons l’expedient, l’espai expositiu permanent ocuparia aproximadament un 27% de l’edifici, mentre que la resta dependria d’usos complementaris i d’un model de gestió vinculat al sector privat.
Usos complementaris i model econòmic
Tot i una reducció dels usos complementaris —del 25% inicial al 16,5%—, la Favb considera que aquests continuen tenint un pes rellevant dins el projecte, amb espais destinats a botiga, bar i restaurant que generen dubtes sobre la seva coherència amb els estàndards museístics.
L’entitat també assenyala que la viabilitat del projecte cultural depèn essencialment de la iniciativa privada, atès que no hi ha participació directa de l’Estat ni d’altres institucions públiques més enllà de la tramitació urbanística.
Mobilitat i concentració turística
Pel que fa al pla de mobilitat, la Favb considera que és insuficient i no té en compte la ubicació del projecte en un Espai de Gran Afluència (EGA), com és l’entorn del passeig de Gràcia i la Gran Via. Segons l’entitat, el projecte pot contribuir a incrementar la concentració turística en una zona ja saturada.
Crítiques al paper de l’Ajuntament
La Favb també qüestiona el paper de l’Ajuntament en operacions d’aquest tipus i alerta que la modificació de normes urbanístiques per facilitar projectes d’inversió privada pot desvirtuar el principi de legalitat. En aquest sentit, recorda precedents com el projecte impulsat pel fons KKH el 2015, finalment aturat per la mobilització ciutadana.
Possibles accions legals
En conclusió, la Favb expressa una “profunda preocupació” per la deriva de les polítiques urbanístiques municipals i considera que el projecte Thyssen respon més a interessos privats que no pas a un veritable interès públic.
L’entitat ha advertit que es reserva el dret d’exercir accions legals en funció de l’evolució del projecte i denuncia que la ciutadania i les entitats socials han estat “menystingudes i ignorades” en el procés.
