La Junta Directiva d’El Tempir ha rebutja la proposta curricular de batxillerat del PP, que exclou els escriptors catalans i illencs de l’estudi de la literatura en valencià a casa nostra. Aquesta exclusió descontextualitza i regionalitza la literatura a fi d’empetitir-la mitjançant l’ocultació d’aquests autors i de reincidir, una vegada més, en la negació de la unitat lingüística i literària de la llengua catalana. La Junta Directiva considera que el PP torna a incórrer en un exercici d’anticatalanisme polític. Les raons de la nostra oposició a aquesta eliminació i exclusió d’autors són les següents:
1. El PP valencià vol limitar l’estudi de la literatura al País Valencià només a autors valencians. No és una decisió acadèmica: és política pura, una nova cullerada d’anticatalanisme que volen que ens empassem.
2. L’objectiu és clar: reforçar identitat pròpia (la que ells volen imposar) i marcar distància amb Catalunya. La literatura es converteix en senyal polític, no en eina de coneixement. És un missatge per dir “això és només valencià, la resta no compta”.
3. També és estratègia interna dins la dreta. Tancar flancs davant partits més radicals i consolidar lideratge dins del bloc conservador. Cada autor que s’exclou envia un missatge directe: qui decideix què és vàlid culturalment per a ser un bon valencià. Reparteixen carnets.
4. Contrast amb el Botànic: abans es reforçava un sistema literari compartit amb Catalunya i Balears. Ara es parla de “rectificació” i de valencianisme exclusiu (més aïna excloent). És com si en literatura castellana només poguérem estudiar Lope de Vega i mai García Márquez.
5. Per al PP aquesta mesura pot representar un cost baix i un impacte alt: canviar el currículum és fàcil i econòmic, però comunica molt més del que s’ensenya. És política simbòlica: limita l’horitzó cultural sense gastar recursos, però amb impacte mediàtic i ideològic enorme.
6. Obligant a excloure autors rellevants per raons territorials es qüestiona la llibertat de càtedra i el rigor acadèmic. Els professors tenen autonomia per decidir com impartir els continguts dins del currículum oficial.
Assetjar els professors perquè se centren només en autors valencians pot restringir aquesta autonomia i la capacitat de fer comparacions literàries rellevants. El rigor acadèmic requereix entendre contextos i influències dels diferents territoris de la nostra àrea lingüística.
7. Hi ha un risc de conflicte jurídic o institucional. Si la mesura impedeix impartir lliurement continguts dins de la matèria de valencià, podria qüestionar-se com a vulneració de drets pedagògics i llibertat acadèmica reconeguda per lleis educatives.
8. El PP-VOX busquen desplaçar l’agenda. Centrar el debat en batalles simbòliques pot eclipsar temes que importen més, com economia, habitatge, serveis, la DANA… El cost de la batalla simbòlica és profitosa si distrau del que realment afecta la vida dels ciutadans.
9. La batalla simbòlica és polaritzadora. El seu èxit o fracàs dependrà de la resposta mobilitzadora. Aquesta mesura tensiona la llibertat de càtedra i la formació plural i completa dels estudiants. El debat no és només identitari, també és pedagògic i jurídic.
