L’informe presentat hui al Síndic de Greuges constata un augment dràstic de vulneracions en l’àmbit educatiu i un canvi en el mapa territorial de denúncies
Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià i una quinzena d’entitats socials, sindicals i culturals han presentat aquest matí, a la seu del Síndic de Greuges d’Alacant, el nou informe anual de vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià. L’estudi recull 153 casos documentats, una xifra que evidencia —segons les organitzacions— “un retrocés profund en les garanties lingüístiques”, especialment arran de l’aplicació de la Llei 1/2024, coneguda com a llei de “llibertat educativa”.
Les entitats assenyalen aquesta norma com el principal factor de l’augment de conflictes relacionats amb l’ús del valencià a les escoles i instituts. De fet, més del 30% de les vulneracions registrades enguany corresponen a l’àmbit educatiu, una proporció que no s’havia observat en cap edició anterior dels informes.
Canvi de tendències: del sud a les comarques centrals del País Valencià
Més enllà del creixement de casos, l’informe revela canvis significatius en la distribució territorial de les vulneracions. Si fins ara eren les comarques del sud les que encapçalaven les denúncies, enguany el focus s’ha desplaçat cap a les comarques centrals, que registren un augment notable d’incidents.
Segons les entitats, aquesta dada evidencia que el problema ja s’estén de manera homogènia per tot el territori, trencant patrons dels anys anteriors.
Una altra novetat és l’increment de vulneracions detectades al sector privat, fet que les entitats interpreten com una major conscienciació ciutadana i una voluntat creixent de denunciar situacions de discriminació lingüística en qualsevol àmbit de la vida quotidiana.
La pressió sobre els serveis públics augmenta amb el nou govern
Tot i els canvis, l’informe confirma que les administracions públiques continuen essent un dels principals focus de vulneracions. Les entitats atribueixen part d’aquest augment al canvi de govern i a les polítiques impulsades per PP i VOX, que haurien reduït la presència i disponibilitat del valencià en serveis essencials, tràmits administratius i informació pública.
Entre les problemàtiques més freqüents s’hi troben l’atenció monolingüe en castellà, la manca de documentació disponible en valencià i la dificultat per exercir el dret a ser atès en aquesta llengua davant diverses administracions.
Un informe coral i una demanda clara: recuperar l’Oficina de Drets Lingüístics
Les organitzacions impulsores han destacat que l’informe és el resultat d’un treball conjunt ampliat, amb una major diversitat d’agents que han aportat casos, documentació i testimonis contrastats. El diagnòstic resultants permet identificar “patrons clars de vulneració, zones especialment afectades i administracions que continuen sense garantir els drets lingüístics”.
En la presentació, les entitats han reclamat a la Generalitat que recupere l’Oficina de Drets Lingüístics, suprimida en l’actual legislatura, i que ho faça dotant-la de capacitat sancionadora, tal com ja s’havia proposat l’any passat.
Compromís de continuïtat
Finalment, Esteve Juan, membre de l’equip directiu d’Escola Valenciana, ha reafirmat el compromís de les entitats per “acompanyar la ciutadania i fer valdre els drets lingüístics en qualsevol situació”. I ha conclòs: “Esperem que la Generalitat actue amb la mateixa fermesa per protegir els drets lingüístics que la que aplica en altres àmbits. La llengua i la cultura valencianes mereixen una defensa clara i decidida”.
