Plataforma per la Llengua ha denunciat el greu retrocés de l’ensenyament en català a la Catalunya del Nord a partir de les últimes dades fetes públiques per l’Observatori de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC). Segons l’entitat, les xifres evidencien que el futur de la llengua al territori nord-català està “més en perill que mai”.
Les dades del 2024 mostren que només el 19 % de l’alumnat de la Catalunya del Nord —15.727 alumnes d’un total de 82.804— té algun tipus de contacte amb el català durant l’escolarització, del maternal al batxillerat. Fa deu anys, aquest percentatge era del 17 %, una pujada de només dos punts en una dècada que l’entitat qualifica d’insuficient i purament anecdòtica.
Encara més preocupant és la qualitat d’aquest contacte: només el 6 % de l’alumnat segueix un ensenyament bilingüe i tan sols el 2,5 % ho fa en immersió. Això significa que la gran majoria dels alumnes nord-catalans no tenen accés a un ensenyament eficaç que els permeti esdevenir catalanoparlants, fet que amaga un deteriorament profund darrere d’unes xifres globals aparentment estables.
Estancament a primària i paràlisi als col·legis
A primària, el 31 % dels alumnes tenia contacte amb el català el 2024, pràcticament el mateix percentatge que el 1992 (30 %). En més de trenta anys, el progrés ha estat d’un sol punt percentual.
La situació als col·legis és encara més crítica. Només el 9,4 % de l’alumnat té contacte amb el català, una xifra estancada des de fa una dècada. Mentre l’ensenyament immersiu de La Bressola i Arrels es manté, el bilingüisme a l’educació pública ha caigut en picat. El 2024, el 90,5 % dels alumnes de col·legi no tenien cap contacte amb el català, exactament el mateix percentatge que el 2014.
L’ensenyament del català com a assignatura optativa també retrocedeix de manera sostinguda. Als col·legis públics s’ha passat de 1.242 alumnes el 2002 a només 1.009 el 2024. Als centres privats, la davallada és encara més acusada: de 199 alumnes el 2002 a només 68 el 2024. Aquesta caiguda posa en risc la continuïtat pedagògica i impedeix que l’alumnat arribi al batxillerat amb competències reals en llengua catalana.
El batxillerat, en col·lapse
Als liceus, la situació és qualificada d’alarmant. Només el 2,7 % de l’alumnat segueix algun ensenyament en català, tot i que el 68 % dels centres ofereixen l’opció. El nombre d’alumnes ha caigut a la meitat en pocs anys: de 588 alumnes el 2012 a només 232 el 2024. Plataforma per la Llengua assenyala com a factor clau la reforma del batxillerat impulsada el 2019, que ha reduït dràsticament el pes de la llengua catalana en l’obtenció del títol.
Només creix la immersió, però continua sent minoritària
El 2024, 4.864 alumnes seguien un ensenyament bilingüe, una xifra a la baixa respecte anys anteriors. Només l’ensenyament immersiu mostra una evolució positiva: La Bressola ha doblat l’alumnat de primària des del 2002 i l’alumnat immersiu a col·legi s’ha multiplicat per deu, mentre que Arrels també registra un creixement constant. Tot i això, la immersió continua sent clarament minoritària dins del conjunt del sistema educatiu.
Plataforma per la Llengua considera que aquestes dades són un senyal clar d’abandonament per part de l’Educació Nacional francesa i alerten del risc de ruptura definitiva en la transmissió del català a l’escola. Reclamen un reforç real de les filieres bilingües i immersives públiques, amb més suport, promoció i valorització, així com continuïtats pedagògiques garantides del maternal al batxillerat.
L’entitat també reclama polítiques actives més enllà de l’àmbit escolar, amb suport a classes de català per a adults, festes populars, música i literatura en català. Recorden que la llengua catalana forma part del patrimoni cultural reconegut per la Constitució francesa i que protegir-la és un deure de les institucions.
Finalment, exigeixen una revisió de l’acord-marc signat el 2022 entre el Departament dels Pirineus Orientals, la Regió d’Occitània i l’Educació Nacional. Davant la situació actual, Plataforma per la Llengua demana que l’objectiu sigui que, d’aquí a deu anys, tots els alumnes de la Catalunya del Nord aprenguin català, i no només els que ho sol·licitin. “Les respostes han d’estar a l’altura de la gravetat del moment”, conclouen.
