L’acte fou conduït pel periodista David Bassa, que en destacà la coherència vital i l’entrega discreta però constant a la causa de l’alliberament nacional.
Bassa va oferir la paraula a l'historiador Agustí Barrera i Puigví que va destacar el paper d'en Joan com a militant independentista en organitzacions compromeses com Terra Lliure, subratllant també el seu compromís polític en totes les etapes de la vida i el seu paper fonamental com un dels impulsors de Llibertat.cat, espai on articulà el seu pensament crític i humanista a través de nombrosos articles. Igualment, va remarcar la seva contribució documental i historiogràfica, revisant fons, contrastant dades i treballant amb rigor, com palesa la seva participació en el llibre Terra Lliure: punt de partida. 1975-1995 Una biografia autoritzada. Una tasca a qui atribueix l'autoria, però amb la seva generositat, en Joan la comparteix amb Carles Sastre, Pep Musté i Carles Benítez. Barrera destacà igualment la seva aportació a Llibertat.cat, espai on desplegà un pensament crític i humanista que ajudà a articular discurs dins l’independentisme combatiu.
El definí com un militant d’arrel, perseverant i honest, algú que mai no va viure la lluita com una identitat, sinó com una responsabilitat i remarcà que compartien referents polítics com el Daniel Cardona. En aquest punt recordà, que el llibre "Escrits en Llibertat" recull aquesta passió en recuperar la memòria del lluitador santjustenc, anomenat l'irlandès.
Un intel·lectual del país
A continuació, Ramon Panyella Ferreres, professor de la UAB i un dels docents que van fer el seguiment de la seva tesi doctoral, el va descriure com “un intel·lectual d’aquest país”. Subratllà que la seva recerca —culminada en l’estudi sobre el teatre de Rossend Arús— no es pot desvincular del seu compromís social i polític. Remarcà especialment el seu interès per la literatura catalana del segle XIX i, en particular, per l’obra teatral d’Arús, un interès que el portà a passar llargues hores de treball a la Biblioteca Arús de Barcelona, en una recerca minuciosa i perseverant orientada a recuperar un llegat sovint menystingut.
Paraula poètica
Joan Cots Valverde company de feina d'en Joan com a docent, va continuar glossant la seva personalitat reivindicant la seva obra poètica, marcada per una combinació singular de tendresa personal i contundència moral. Aquesta dimensió literària es fa palesa en la quantitat de poemes escrits i sobretot la seva qualitat. Una de les facetes desconegudes per a la majoria dels seus amics i companys. Cots va assegurar que tenen un alt nivell de qualitat poètica.
Una flama que tot just s’encén
El seu company de camí, Narcís López Bas, va tancar l’acte recordant els darrers mesos de vida de Joan, quan la notícia de la malaltia va mobilitzar amistats, companys i camarades per estar-li a prop i acompanyar-lo sense fissures. Aquell gest col·lectiu de gratitud i estima —explicà— és el que ha fet possible que els dos llibres prenguessin forma i que Joan pogués veure’ls publicats, conscient de l’empremta que havia deixat en tanta gent. Però el llegat no s’acaba aquí: l’acte d’ahir és només la primera flama d’una memòria que ens pertoca mantenir viva.
Un llegat que perdura
L’acte va evidenciar que Joan Rocamora i Aguilera deixa una empremta que transcendeix l’àmbit individual: la del militant discret, l’intel·lectual rigorós, el poeta compromès i l’home generós que posa coneixement i vida al servei del país.
La seva vida ens recorda que la llibertat no és només un horitzó polític, sinó una manera de viure amb coherència, memòria i dignitat.
🫶🏼 Hem homenatjat a Joan Rocamora
— Ateneu Barcelonès (@AteneuBCN) November 19, 2025
🗣️ Amb Agustí Barrera, Joan Cots, Ramon Panyela i Narcís López pic.twitter.com/Yfzyg2L7eg
🔴 Presents a l'acte de presentació del llibre en homenatge a en Joan Rocamora.
— jordi villanueva ★||*||🇵🇸🇨🇺🇮🇪🇻🇳✊🏽 (@VillaJordi) November 19, 2025
👉🏽Hem estat acompanyats d'una bona part d'una generació de patriotes i revolucionaris i revolucionàries.
Honor i Glòria, #JoanRocamora! ✊🏽⭐🔥 https://t.co/Cxcct0hyht pic.twitter.com/QRjNo6Z2vK
Joan Rocamora i Aguilera va nèixer a Barcelona l’any 1967. El segon de quatre germans. Els anys 80 del segle passat estudia formació professional de la branca de química a l’Escola del Treball.
El seu compromís com a militant independentista comença de ben jove. Com a integrant de la Coordinadora de Col·lectius Independentistes d’Instituts (CCII) organitza el CEIT (Col·lectiu Independentista de l’Escola del Treball)
És un boxejador destacat del Club de Boxa Navarro de la Vila de Gràcia (Barcelona), esport que practica del 1984 fins al 1992, any en què es corona com a campió de Catalunya del pes superlleuger. Forma part de la selecció catalana de boxa.
Membre de Terra Lliure és empresonat el juny del 1992 dins l’operació Garzón. No serà alliberat fins al 1996.
El curs 1993-1994 comença els estudis de Filologia Catalana a la presó i es llicencia el curs 2001-2002. Acabada la carrera es matricula dels cursos de doctorat i presenta la seva tesi doctoral sobre El teatre de Rossend Arús l’any 2020, en plena pandèmia.
Articulista i autor de diversos poemaris dedicats a temes variats que van des d’inquietuds personals, compromís polític, etc., amb tocs existencialistes, simbòlics i fins i tot avantguardistes.
Amb la Montse, la seva companya, s’instal·len primer a Ripollet i més tard a Cerdanyola del Vallès, on desenvolupa una forta tasca en els moviments socials de la ciutat i participa activament en el col·lectiu PAS, la CUP i l’ANC. Al mateix temps, en l’àmbit nacional, la seva militància es concreta a l’MDT, primer, i a Poble Lliure, després.
Els darrers anys imparteix la docència de llengua i literatura catalana als instituts Gorgs i Banús de Cerdanyola.
Mantindrem viu el teu llegat de generositat i compromís per no defallir mai davant de les adversitats amb un pensament crític ple d'humanisme per continuar el combat fins assolir la plena llibertat com a poble en una Terra Lliure
Divisa
L'Estel d'esguard
i el d'una senyera,
la guerra i l'amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l'espasa ferma
Joan Salvat-Papasseit
