Les queixes ateses per Plataforma per la Llengua el 2024 augmenten vora un 25 % respecte del 2023 i més d'un 600 % en vuit anys

L'activitat del servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua augmenta any rere any. En els només vuit anys que van de 2016 a 2024, les queixes van augmentar un 634,7 % i van passar de 395 a 2.902. Respecte de les 2.328 del 2023, van créixer un 24,66 %. Així ho recull l'Informe de queixes lingüístiques de 2024, el report anual que Plataforma per la Llengua elabora per analitzar la informació recollida per l'entitat pel que fa a les queixes durant l'any passat. A aquest informe anual pròximament se li sumaran dos més: l'informe anual de discriminacions lingüístiques procedents de l'administració de l'Estat espanyol i la recopilació anual de novetats legislatives discriminatòries amb el català.

Catalunya, el territori d'on procedeixen la major part de les denúncies

Entre 2016 i 2024, el sector privat ha generat al voltant de dos terços de les queixes cada any. El 2024, el 67 % eren del sector privat i el 33 % del sector públic. Aquestes proporcions es corresponen a les de Catalunya, territori que genera cada any al voltant de nou de cada deu queixes (el 2024 va generar-ne el 92,2 %). El 2024, a Catalunya, el 68,8 % de les queixes eren del sector privat. Al País Valencià, en canvi, és el sector públic que predomina des de fa anys i el 2024 va generar el 65,5 % de les queixes. A les Illes Balears no hi ha un patró clar en aquest aspecte, i les proporcions de queixes del sector públic i del privat van fluctuant al llarg dels anys.

La desproporció de queixes generades a Catalunya respecte dels altres territoris (el 92,2 % de queixes el 2024 amb només el 55,0 % de població en el domini lingüístic dins de l'Estat espanyol) s'explica per la manca de cohesió històrica dels diversos territoris catalanoparlants, mancança que ha dut a la conformació de societats ben diferenciades. Catalunya és el territori en què el nacionalisme espanyol hegemònic, de caràcter supremacista castellà, ha estat més rebutjat. El nacionalisme català ha donat a la llengua pròpia valor com a element central de la identitat col·lectiva, una identitat valuosa i digna de conservar. El fet que als altres territoris el supremacisme castellà hagi tingut menys oposició pot explicar-ne l'ús menor del servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua. També la mateixa pluralitat identitària i social del domini lingüístic pot suposar un obstacle a l'ús de recursos compartits, com ara el mateix servei de l'entitat.

Les queixes, segons els àmbits de procedència

Dins del sector públic, les administracions autonòmiques són les que generen més queixes. El 2024, van representar el 42 % de les del sector públic, respecte del 24,7 % de l'administració estatal i el 22,8 % de la local. Entre 2019 i 2024, les queixes autonòmiques van augmentar un 415,4 % mentre que les estatals van fer-ho un 184,3 %. L'augment més pronunciat en les queixes autonòmiques està lligat al descontentament amb els serveis sanitaris: el 2024, el 39,3 % de les queixes autonòmiques eren l'àmbit sanitari. En el sector privat, l'hostaleria i la restauració són el sector econòmic que genera més queixes any rere any. El 2024 va produir-ne el 24,6 %.

L'àmbit material en què es produeixen més queixes és el de l'atenció oral. Cada any les queixes d'aquest àmbit són al voltant d'un terç del total, i el 2024 van suposar el 32,4 %. El 2024, el segon àmbit en importància va ser el dels cartells, la retolació i la informació exposada al públic, amb el 21,7 %, i el tercer el dels webs i els serveis en línia, amb el 10,8 %.

També és remarcable que cada any els homes produeixen al voltant de sis de cada deu queixes. El 2024 van generar-ne el 55,8 % ―o el 59,3 %, si s'eliminen aquelles en què el sexe no es va poder determinar o en què es van donar altres respostes. El motiu d'aquest biaix no és clar, però el fet que es repeteixi cada any indica que no és casual.

La Constitució espanyola, a l'arrel de les discriminacions

El règim constitucional espanyol és, en matèria de llengua, discriminatori. D'acord amb la Constitució de 1978, el castellà és l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat espanyol i l'única el coneixement de la qual és una obligació generalitzada. El Tribunal Constitucional va establir que les autoritats no podien establir un deure generalitzat de coneixement del català i equivalent del de saber castellà. Aquestes diferències de tracte s'expliquen perquè la Constitució actual està influïda pel supremacisme lingüístic castellà, que és propi del nacionalisme espanyol. Malgrat això, és una norma fonamental menys discriminatòria que les que la van precedir, i permet un cert grau de reconeixement del català i la conformació d'espais de gairebé igualtat lingüística. Així, la Constitució permet que el català sigui fet oficial als territoris en què s'ha parlat històricament i gaudeix d'aquesta condició a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Segons el Tribunal Constitucional, la cooficialitat de dues llengües pressuposa l'obligació del sector públic de tractar-les sense preferències ni pretericions, i de respectar el dret dels ciutadans d'utilitzar-les.

Any rere any, al voltant de dues terceres parts del total de queixes gestionades per Plataforma per la Llengua fan referència a fets que suposen una violació de l'ordenament jurídic. El 2024, el 71,4 % de les queixes eren per fets il·legals. El mateix supremacisme lingüístic que ha inspirat el redactat constitucional també influeix en les conductes de molts ciutadans, que consideren que el castellà és la "llengua comuna" d'Espanya i que tothom l'hauria de dominar i usar, mentre que el català és una "llengua regional" o "particular", el coneixement de la qual és prescindible i optatiu. També cal tenir present que el mateix redactat constitucional antiigualitari ha creat incentius i dinàmiques que minoritzen el català. Tots aquests factors expliquen que hi hagi tantes queixes que fan referència a fets i comportaments que van més enllà del que permet una legislació que tampoc no és igualitària, però que permet certs espais d'igualtat.

Les queixes són el reflex de la situació de minorització que pateix el català. Són el producte del malestar d'uns parlants que troben dificultats per utilitzar el seu idioma amb normalitat amb l'administració, en els serveis públics, en el comerç o en la vida social. Si els catalanoparlants poguessin utilitzar el català amb la desimboltura amb què s'usa el lituà a Vílnius o el francès a Ginebra, difícilment Plataforma per la Llengua rebria tantes queixes. El malestar dels catalanoparlants és el producte, en darrera instància, d'una ideologia discriminatòria que influeix tant les lleis de l'Estat espanyol com la mentalitat de moltes persones. Aquesta ideologia, per una via i per l'altra, ha generat un seguit de dinàmiques que tendeixen a la residualització del català. La funció principal dels informes de queixes anuals de Plataforma per la Llengua és discutir aquestes idees discriminatòries i promoure'n d'altres que facilitin la plena restitució del català.

L'informe anual de queixes lingüístiques de Plataforma per la Llengua

A través del servei de defensa de drets lingüístics de l'entitat, els ciutadans expressen la seva insatisfacció per les mancances en la normalització de la llengua i denuncien casos de discriminació lingüística. Plataforma per la Llengua ofereix un assessorament personalitzat als usuaris, els orienta i, en els casos més greus o estratègics, els proporciona assistència jurídica. L'anàlisi de la informació resultant de les queixes permet conèixer les principals preocupacions lingüístiques dels catalanoparlants i orientar les campanyes de Plataforma per la Llengua.