Reus ha tornat a fer córrer la llengua, i ho ha fet com mai. Entre el 27 de setembre i el 25 d’octubre, la ciutat ha viscut la segona edició del Correllengua, una iniciativa que ha crescut en abast i intensitat, consolidant-se com una de les grans cites culturals i cíviques del país. Més de 5.000 persones van participar dissabte passat en la Marxa per la Llengua, que va cloure un mes ple d’actes, xerrades, murals, concerts i activitats educatives arreu de la ciutat.
La Marxa per la Llengua, clímax d’un octubre compromès
La Marxa per la Llengua, organitzada en dotze trams que sumaven nou quilòmetres, va recórrer els principals carrers i places de Reus amb relleus simbòlics del testimoni dissenyat per l’escultor Manel Llauradó. Aquest símbol, que representa la unitat i la continuïtat de la llengua catalana als Països Catalans, va ser portat per membres d’entitats, escoles i col·lectius veïnals.
“La llengua ens uneix més enllà de fronteres i accents”, afirmava Albert Salas, un dels portaveus del Correllengua. La ruta va concloure a la plaça de la Llibertat, on la periodista Ester Pagès va llegir el manifest del Correllengua, signat per més de 160 entitats. El text animava a “fer córrer la llengua catalana per fer-la créixer” i a defensar-la com a eina de cohesió i llibertat col·lectiva.
La jornada, tenyida de blau per les més de 600 samarretes venudes, va culminar amb el concert de Mano’s Rock, la Banda Simfònica de Reus i un dinar popular servit per Cal Bacanal. En un gest simbòlic, el testimoni va ser lliurat a la regidora d’Educació Pilar López, en representació del Pla Educatiu d’Entorn, que el custodiarà fins al Correllengua 2026.
L’escola i el món educatiu, pilars de la llengua
El 2 d’octubre, més de 2.200 alumnes de primària i secundària van omplir la plaça de la Llibertat en la presentació del Correllengua adreçada als centres educatius. L’acte, conduit per la periodista Paula Jansà, va comptar amb el raper Fetitxe 13, que va fusionar poesia catalana, ritmes urbans i reivindicacions feministes i solidàries amb Palestina.
També hi van intervenir el jugador del Reus Deportiu Marc Julià, i la cantant Clara Colom, de La Cosina, que va interpretar la cançó oficial del Correllengua, composta per Xavi Ciurans i Fetitxe 13, amb una nova estrofa dedicada al Baix Camp.
El Centre de Normalització Lingüística Miquel Ventura (CNL) hi ha tingut un paper central, amb el taller “El català arreu i amb tothom” de Llenguaferits, tallers per docents i la participació activa a la Marxa. La popular mascota Queta, de la campanya “Provem-ho en català”, va ser present en diversos actes.
Reptes, debat i un mural vandalitzat
El 12 d’octubre, el Casal Foment va acollir la taula rodona “Present i futur del català”, amb Miquel Àngel Pradilla, Agnès Toda, Anna Saperas i Daniel Recasens. Els ponents van coincidir a reclamar polítiques valentes i actituds actives per garantir la transmissió i l’ús social del català, especialment entre els joves.
Uns dies abans, el mural del Correllengua a la plaça del Canal, impulsat pel Casal Despertaferro, havia estat vandalitzat amb pintades. L’atac va generar una onada de solidaritat i missatges de reafirmació. “La llengua no es taca, es fa viva”, es podia llegir en una pancarta improvisada l’endemà.
Una ciutat que parla i pensa en català
Amb la participació de més de 160 entitats i 150 centres educatius, el Correllengua ha convertit Reus en un exemple de compromís cívic i popular amb la llengua i la cultura catalanes. Després d’haver-se reprès el 2024, l’edició d’enguany ha superat totes les expectatives i ha posat les bases per consolidar-se com una cita anual de referència.
Com va dir un dels organitzadors en tancar l’acte: “El Correllengua és molt més que una festa. És una manera de dir que no ens rendim. Que la llengua és el nostre futur compartit.”
Reus ha parlat clar, i en català. I ha deixat escrit que la llengua, quan corre per places i carrers, no només es defensa: s’estima i es viu.
