Un tresor que nosaltres, parlants, lectors i escriptors, fem lluir com a mostra d’una felicitat que oferim al món divers. Aquesta és la base: la llengua és una qüestió d’amor.
Les nostres passions són les mateixes de Mercè Rodoreda, gran escriptora, que enguany commemo- rem. Les nostres passions són: parlar, llegir i escriure, el país, i el nostre idioma tan dúctil i bell que ens permet d’aconseguir una manera neta i clara de dir les coses i comunicar-nos, en totes les ocasions de la vida en comú en aquest món complex, plural i ple de vida. No hi ha una vida bona en solitari, la vida bona és compartida.
«El temps no compta. Hem de pensar que tots, cadascú en el seu lloc, som necessaris, som importants», ens recorda Rodoreda.
Els moments de la història no són ara senzills de viure, tampoc per al nostre idioma. Són temps treballo- sos en tot el domini lingüístic. Ho són també per a les persones que, com la llengua catalana, miren de sobreviure en un món més i més desigual. No podíem imaginar, cinquanta anys després de la mort del dictador, tantes dificultats encara de viure plenament en català. Ni tampoc no era de creure, en tants països, la guerra, ara mateix a Europa, ni el retorn a formes autoritàries dirigides a enfondir més i més tota mena de desigualtats entre les persones.
La llengua catalana no pot ser usada com a arma partidista, ni dintre ni fora de les seves fronteres. Ha d’existir i desenvolupar-se plenament. És una qüestió d’amor.
Tot allò que encara li va en contra forma part de les adversitats d’un món en convulsió. Cal girar el rumb d’aquest món que ataca la convivència i la democràcia. Amb Mercè Rodoreda al cor, alcem la copa a favor del canvi. Celebrem la llengua i el futur. Que el caliu de la seva Flama arribi arreu on es parla i es vol parlar català.
Mercè Ibarz
Escriptora
