La CUP+GentxMollet ha recordat que va denunciar fa uns mesos que ampliació irregular dels concerts encarregats pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, caducats ara fa més de tres anys, pels quals els hospitals privats de la Xarxa SISCAT ofereixen atenció sanitària al sistema públic, a banda de ser un exemple de mala gestió de fons públics, es trobaven en una clara situació d’irregularitat. Txus Carrasco, portaveu de la CUP+GentxMollet ha assenyalat que el darrer informe de la Sindicatura de Comptes que ha començat estudiant les dades del 2022, durant el Govern d’ERC, però que és totalment extrapolable als següents, “és des del punt de vista jurídic d’extrema gravetat, qualificant aquests contractes “nuls de ple dret” i que per extensió aquesta nul·litat es podria aplicar als d’exercicis anteriors i posteriors que patien del mateix vici de contractació”.
Carrasco, ha alertat que segons l’informe de la Sindicatura de Comptes, aquesta mala pràctica que afecta directament centres com “l’Hospital de Mollet, l’Hospital General de Granollers, l’Hospital de Sant Celoni i una llarga llista d’altres que tenen un règim de concert amb el Departament de Salut per cobrir assistència sanitària pública als seus territoris, va comportar a l’any analitzat una despesa no pressupostada de 1.078,04 milions d’euros, repartida entre els 64 hospitals del SISCAT.”
Pel portaveu de la CUP+GentxMollet, l’informe avala la denúncia de la formació independentista, tot detectant l’existència “d’il.legalitats greus”, “perquè la prestació de serveis no es fa a l’empara del corresponent contracte-programa, instrument previst en la legislació a aquest efecte, però àmpliament caducat, sinó de manera extemporània, fet que les converteix en “actes nuls de ple dret”, fet que podria arribar a comportar en darrer terme l’obligació de les entitats proveïdores de retornar els imports rebuts”.
Es dona la circumstància segons l’informe que aquesta gestió tan irregular com ineficaç per part de les diferents Conselleries de Salut, “a banda de no respectar la Llei de contractes del sector públics del 2017 incompleix els principis preceptius d’ igualtat, transparència i d’interès generals, es manifesta ineficaç per la correcta gestió dels fons públics i en alguns casos ha pogut tant suposar sobrefinançament no justificat, com perjudicar clarament els mateixos centres sanitaris concertats, atès que no s’ha acreditat en tots els casos que els preus aplicats pel CatSalut hagin cobert les estructures de costos inherents als serveis prestats pels proveïdors.”
Per a la CUP+GentxMollet i davant la manca de formalització i actualització del contracte-programa “es fa evident la responsabilitat per manca de supervisió, tant dels ajuntaments que formen part del patronats de les Fundacions que gestionen els centres hospitalaris, com dels diferents executius dels Governs de la Generalitat que han actuat xutant la pilota endavant, en lloc de posar-hi solució, obviant la seva obligació de control i avaluació normativa”.
Carrasco ha recordat que “el 65% dels contractes amb hospitals, com els tres del Vallès Oriental, van deixar de tenir vigència el 2021, però que continuen funcionant de forma tant irregular com ineficaç” i ha reclamat que “és hora de posa fi a aquesta mala praxi que amaga la manca de voluntat política de posar la Sanitat Pública en primera línia de les prioritats del país, mentre els successius governs de la Generalitat de Junts, Esquerra i ara PSC amb el suport pressupostari dels Comuns, han passat de puntetes sobre aquesta irregularitat, demostrant la seva incapacitat d’endreçar la qüestió per avançar en la seva obligació de dotar el territori d’una atenció sanitària hospitalària de gestió 100% pública”.
Concertar amb la privada abans que invertir a la Sanitat Pública:
Per l’assemblea alternativa a l’administració sanitària “li ha estat molt més pràctic aquest sistema que gestionar els centres sanitaris de manera directa, perquè d’aquesta manera se’n despreocupa, no fiscalitza i li surt més barat a costa de mantenir baixes dotacions de recursos humans i condicions laborals precaritzades que repercuteixen en la qualitat assistencial. La caducitat dels concerts obre la porta a avançar cap a una sanitat de titularitat i gestió pública, com a única garantia d’oferir una sanitat de qualitat, atès que canvi de normativa implica que el model del SISCAT, articulat al voltant dels concerts amb actors privats, decau i s’ha de reestructurar”
“Si el Govern de la Generalitat no aposta decididament per la gestió directa i segueix mirant cap a una altra banda, obviant les previsions necessàries, s’aboca al país a que les grans companyies privades de sanitat, les grans asseguradores i, fins i tot, fons d’inversió que veuen aquest servei públic com un negoci, s’acabin quedant amb el control i la gestió de la nostra sanitat” han conclòs els cupaires.
