El text denuncia que l’Estat espanyol manté una estratègia d’ofec polític, cultural i econòmic contra Catalunya: des de la minorització del català fins a l’espoli fiscal de 22.000 milions anuals, passant per la repressió judicial, la catalanofòbia i l’espionatge. També retreu als partits independentistes haver renunciat al mandat de l’1 d’Octubre i haver apostat per la “normalització estèril” en lloc de la confrontació democràtica.
El manifest subratlla que la independència és urgent i que només serà possible amb una ciutadania mobilitzada, alçada i desobedient. Reivindica les eines de la mobilització de masses, l’acció directa no violenta i la desobediència civil com a camí per forçar l’Estat a reconèixer la voluntat popular.
Finalment, l’ANC fa una crida a reprendre la força col·lectiva de l’1 d’Octubre, a defensar la llengua i els drets socials, i a preparar un nou embat “més fort, més valent i més definitiu que el de 2017”.
El manifest clou amb un clam: “Visca Catalunya Lliure!”
