L’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears. Aquests dies s’ha confirmat l’increment addicional del 0,5 % de les retribucions per al 2024 dels empleats públics. Sembla una bona notícia, però no ho és. Aquest 0,5 % no iguala l’increment dels sous amb l’IPC. Una vegada tancat el període del darrer acord entre el Govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO, és hora de fer un balanç econòmic del que han suposat els increments retributius i les seves modulacions.
Si calculam l’increment de les retribucions per a una persona que percep 30.000 € bruts anuals, entre el 2022 i el 2024 ha vist una pujada de 3.100,85 €. Mentrestant, si aplicam l’IPC acumulat de les Illes Balears a aquesta mateixa xifra, obtenim una quantitat de 3.806,06 €. La diferència és de 705 €. Podria ser perfectament el cas d’un auxiliar o un administratiu, un policia local, un auxiliar d’infermeria...
Si feim el càlcul amb l’IPC espanyol, la diferència és de 507,56 €. Però el cas és que una persona que viu i fa feina a les Illes Balears pateix els increments de preus concrets de l’arxipèlag, i no els de l’estat. És per això que l’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears.
Si miram el conjunt dels empleats públics (des d’un subaltern fins a un metge, per exemple), podem considerar que la pèrdua econòmica anual se situa entre els 600 i els 1.200 €.
