La decisió del govern de Salvador Illa d’obrir la porta a la integració de la policia espanyola (CNP i Guàrdia Civil) al CAT-112, l’organisme de la Generalitat que gestiona les emergències a Catalunya, no és només una cessió de competències, és una marxa enrere de l’autogovern català. Els governs que l’han precedit al llarg de les últimes dècades han intentat potenciar l’autogovern, elevar el seu sostre competencial, dotar-lo dels mitjans necessaris per respondre millor a les necessitats dels ciutadans de Catalunya; en cap cas renunciar a la seva responsabilitat, al seu lideratge i a la plena gestió dels serveis. En aquesta direcció, hi ha demandes històriques sobre l’ampliació de la plantilla dels Mossos, sobre l’assumpció de les competències de seguretat a ports i aeroports, les de salvament marítim o sobre la integració de la policia catalana a l’Europol. La integració de la policia espanyola a la sala d’operacions de les emergències catalanes, així com l’accés a tota la informació que s’hi canalitza, és una renúncia, un pas enrere, i va exactament en la direcció contrària a la del ple autogovern.
El govern espanyol és qui persegueix fa temps aquesta integració i el govern català sempre l’ha refusat, per responsabilitat política i perquè no hi ha motiu objectiu o operatiu que la justifiqui. La immensa majoria d’emergències són competència de la Generalitat (emergència sanitària, extinció d’incendis i salvament, seguretat ciutadana, protecció civil). La integració no era una necessitat, no resol cap problema i, en canvi, introdueix una tutela de l’Estat. Si una imatge val més que mil paraules, ahir van ser els partits del 155 al Parlament els qui van tancar files amb el govern d’Illa per no fer marxa enrere. L’únic motiu per fer aquest pas és polític i respon a la determinació gairebé obsessiva del president Illa de reintegrar Catalunya a l’obediència autonòmica, de demostrar més que concòrdia, complicitat amb Espanya, de restablir totes les connexions possibles amb l’Estat començant pel rei Felipe VI i acabant per la gestió de les emergències, encara que signifiqui llimar l’autogovern i debilitar-lo, una dedicació que fins ara havia estat competència exclusiva del centralisme espanyol.
