Aquesta setmana hem conegut la terrible notícia de l'assassinat del petit Mateo, a la localitat toledana de Mocejón. Un crim que ha posat sobre la taula el debat relatiu a la creació de delictes d'odi, a causa dels comentaris, afirmacions i mentides difoses en xarxes que assenyalaven als menors immigrants no acompanyats com a culpables de l'assassinat, malgrat no disposar de cap element que permetés fer aquestes valoracions. La fiscalia ha sortit plantejant la necessitat de legislar en el sentit de crear un nou tipus delictiu i de regular també la participació en les xarxes socials per part de la ciutadania. Dos assumptes que s'han presentat junts, i que haurien, segons la meva opinió, de ser abordats per separat i amb el necessari debat públic.
La societat actual es veu empesa a un ritme vertiginós per la política de les emocions, la política irracional que busca enemics en lloc de debats assossegats i productius. La política dels bàndols. La de la cancel·lació de l'oposició. La de l'assenyalament de l'enemic. Legislar a cop d'emoció és perillós. Com també ho és no voler assumir responsabilitats com a ciutadà i parapetar-se en l'anonimat per ser impune davant de delictes ja existents en el nostre Codi Penal. Sense capacitat de raonar, de debatre des del respecte i en una societat immadura que té por de donar la cara, el futur que ja està aquí no pinta bé.
