El sindicat, en coordinació amb les treballadores de l’educació infantil, considera que l’ideal seria crear centres de 0-6 anys que acollissin tota l’etapa d’infantil. Principalment, per donar coherència pedagògica i de gestió a l’etapa, la qual cosa redunda, innegablement, en una qualitat educativa i gestora. També perquè els infants tan petits necessiten tenir un referent arquitectònic que sigui assumible i la integració d’infants tan menuts dins un CEIP allunya aquest sentit de pertinença i de proximitat, alhora que fa créixer en desmesura els centres educatius, que el sentit comú i l’experiència recomana que siguin de dimensions “humanes”.
Un centre educatiu més petit, amb un claustre de dimensions raonables, funciona de manera més àgil i permet engegar projectes d’innovació pedagògica que d’altra forma es veuen frenats per moltes circumstàncies organitzatives i per un sentit de pertinença que es dilueix a mesura que creix l’equipament.
Lligat a això, l’STEI considera prioritari que el personal d’atenció a la diversitat sigui personal propi de centre pel que fa a l’etapa 0-3. Hores d’ara, els EAP desenvolupen com poden aquesta funció però l’atenció que poden rebre aquests infants no és suficient. Aglutinar en un mateix edifici tota l’etapa d’infantil 0-6 anys pot permetre una millor planificació i optimització de recursos amb personal propi de centre per a l’atenció a la diversitat a tota l’etapa d’infantil.
Finalment, emprendre nous centres que abastin tota l’etapa d’infantil i primària en un sol edifici o complex arquitectònic pot alentir en el temps la creació d’aquests equipaments, per les dimensions que adopta el projecte; també per l’evolució actual de la demografia.
Davant això l’STEI posa de manifest la manca de places públiques de 0-3 a Mallorca i Eivissa i la necessitat d’esponjar els CEIP. Emprendre la construcció de centres 0-6 anys, obres que no cobrarien la dimensió de mastodòntiques, cobriria aquestes dues necessitats més urgents i acostaria la solució en el temps.
