Un total de 24 entitats d'arreu d'Europa s'han coordinat de cara a les eleccions al Parlament Europeu del 6-9 de juny per presentar un manifest conjunt en què alerten dels riscos que la segregació escolar suposa per la societat europea en termes de cohesió social. "La segregació escolar és una amenaça per a les nostres societats. Els nens i nenes de diferents orígens socioeconòmics creixen separats els uns dels altres a tota la Unió Europea perquè van a escoles segregades i això és el major combustible per la fractura social i l'extremisme", expliciten. Alhora, proposen als futurs eurodiputats mesures per implementar el proper mandat, així com recomanacions per al conjunt d'estats membre.
La UE es troba en un punt d'inflexió: retrocés o compromís democràtic?
Entitats vinculades amb l'educació, la infància i la igualtat d'oportunitats d'Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, els Països Baixos, el País Basc i Catalunya donen suport a la iniciativa. "Els infants neixen sense prejudicis. Són els adults els que trien ser intolerants. Per aquest motiu, les escoles són el millor lloc per construir un futur compartit". Des del seu punt de vista, la UE es troba "en un punt d'inflexió" a causa dels "canvis demogràfics i l'augment de la diversitat social" i presenten la següent dicotomia: "Abracem realment els valors democràtics i promovem el respecte als drets humans o retrocedim en idees discriminatòries davant d'aquestes transformacions?".
Complir amb el Consell de la UE, indicadors comuns i mesures efectives
Les entitats exhorten les administracions europees a exercir les seves responsabilitats en pro de la cohesió social. Concretament, reclamen als futurs europarlamentaris i a la resta d'institucions comunitàries que prioritzin les mesures de dessegregació com a part de les polítiques per a l'èxit escolar en el marc de l'agenda de l'Espai Europeu d'Educació.
El 2022, el Consell de la UE va adoptar la Recomanació del Consell sobre camins cap a l'èxit escolar, que anima els estats a promoure polítiques contra la segregació. Les recomanacions establien que al 2025 han d'haver desenvolupat "estratègies integrades i globals cap a l'èxit escolar" per minimitzar els efectes de l'estatus socioeconòmic en l'educació i la formació. "La diversitat a les escoles és positiva i és possible, mitjançant accions legals i la implicació de tota la societat", conclou el manifest, "fem-ho realitat".
A més d’incloure la lluita contra la segregació com un objectiu comunitari estratègic, d’entre les propostes per als estats destaca avançar en la diagnosi i el monitoratge amb indicadors comuns, aprofitar els fons europeus per garantir recursos, promoure la conscienciació i comptar amb marcs normatius que permetin mesures efectives i sostenibles.
Ampli suport a Catalunya
El debat sobre la segregació escolar entesa com una problemàtica social que cal resoldre sorgeix eminentment de Catalunya. De fet, són deu les entitats catalanes que donen suport al manifest: l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya), el Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació, CCOO-Educació, Escoltes Catalans, European Cities Against School Segregation (ECASS), la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la Fundació Bofill, la Fundació Empieza por Educar (ExE), la Fundació Secretariado Gitano i la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat).
Una seixantena de col·legis catalans pregunten: “Votes aquí? Matricula aquí!”
En paral·lel, a Catalunya, la signatura del manifest europeu es tradueix també amb la tercera edició de la campanya “Votes aquí? Matricula els teus fills i filles aquí”. En aquesta ocasió, fins a 58 centres segregats que el proper 9 de juny actuaran com a col·legi electoral han impulsat una enganxada de cartells per interpel·lar els veïns i veïnes que tenen aquell centre com a referència cadastral que també el tinguin en consideració a l’hora de matricular els seus infants.
A Catalunya hi ha 426 escoles i instituts on s’escolaritzen molts més alumnes en situació vulnerable que el que hi ha als seus barris, per això la campanya posa de manifest que les altes taxes de segregació escolar no són un reflex de la composició social de la majoria dels municipis i els cartells són taxatius: “la democràcia comença a l’escola”.
