Un proverbi africà diu que davant les coses importants cal afanyar-se lentament. Vol dir que allò que ha de ser abordat amb urgència, ha de ser tractat amb molta delicadesa, amb molta precaució.
Les garanties per a les persones transsexuals, la protecció dels seus drets i la seva inclusió en la societat són una assignatura important que hauria de ser abordada amb urgència. Ara bé, com diu el proverbi africà, és un tema tan important, segons la meva opinió, que ens hauríem hagut d’afanyar lentament a legislar-lo.
Una legislació que garanteixi la protecció davant els abusos i la discriminació era més que necessària, i de la mateixa manera, la societat necessita entendre en profunditat la realitat de les persones que necessiten solucionar una situació que s’ha amagat, s’ha perseguit i que ha generat tant patiment. Dit això, considero també que s’ha anat massa de pressa, sense un debat públic que calés en la societat per poder comprendre totes les dimensiones que afecten no només les persones transsexuals, sinó la societat en el seu conjunt i, particularment, les dones.
Em sembla aberrant que la legislació acoti el debat, les opinions discrepants i els diferents punts de vista. Un govern que es diu democràtic –encara més, progressista– no pot limitar drets fonamentals com ho són el d’opinió, el de pensament i el de crítica (crítica a les mesures, òbviament no a les persones), ni promoure teràpies d’afirmació com a única opció, en lloc d’abordar potencials problemes, com ja s’ha demostrat en països com Suècia, Escòcia, o també als EUA. Ara que posem en valor la salut mental, la importància de parlar obertament de visites al psicòleg, no comprenc com el fet de voler abordar la dimensió del gènere des d’aquesta perspectiva es pot considerar “patologització”. Una decisió com la de fer la transició ha d’estar acompanyada i protegida de la forma més garantista possible. Plantejar preocupació, assenyalar riscos, no pot ser titllat de transfòbia. Intentar callar els qui poden ser crítics amb una mesura és la pitjor manera de defensar els drets en una societat democràtica.
Drets, sí. Respecte, per descomptat, però per part de tothom i envers tothom.
