El passat dimarts 21 de març es va aprovar inicialment una modificació de l’Ordenança de Convivència i Civisme amb el suport de la CUP. Nosaltres hem treballat amb tres objectius: rebaixar les multes per fer pintades i penjar cartells, no criminalitzar la pobresa, i no dificultar el padró. S’ha adoptat un llenguatge no sexista en el redactat i s’han incorporat altres canvis menors, alguns proposats des dels propis tècnics de l’ajuntament. Aquesta modificació ara està en procés d’exposició pública i s’hi poden presentar al·legacions
Pintades i cartells
Set dones han patit un procés de repressió política per part de l’ajuntament suposadament per haver fet pintades el 7 de març de 2021. És el cas de “les del Jersei”, amb qui vam donar suport amb un comunicat
Com a organització que participa al govern del propi ajuntament que generava aquesta repressió, la CUP es va posar al servei de “les del Jersei” per trobar solucions. Dins de les mesures de reparació que es van acordar hi havia la modificació d’aquesta ordenança. Cal tenir en compte que l’origen de les xifres astronòmiques a les que s’enfrontaven inicialment és aquesta ordenança, pensada per reprimir la dissidència política més que per protegir la convivència.
Aquesta mateixa ordenança s’havia utilitzat anteriorment per reprimir un altre grup polític, quan el 2012 es va multar a la CUP per penjar cartells en plena campanya electoral.
No criminalitzar la pobresa
El 2016 la CUP presentava una moció per retirar o modificar alguns articles de l'Ordenança del Civisme que estigmatitzaven la pobresa, seguint el camí del ple monogràfic del Parlament de Catalunya:
En aquella ocasió es va rebutjar i es va prometre crear una comissió el 2017, cosa que no va passar. Aquells canvis han sigut introduïts, per fi, en aquesta modificació. Ha calgut que passessin sis anys, que la CUP entrés al govern, i molts mesos de feina.
Regular el padró
L’ordenança incloïa una regulació del padró classista i racista que dificultava el seu accés a persones vulnerables. El padró és l'obligació del municipi de tenir registrades les persones que viuen al seu municipi, no és pas una eina per jutjar les condicions que viu cadascú. Des del punt de vista del veïnat, el padró és porta d’accés a molts drets i serveis. Durant molt de temps, els ajuntaments classistes i racistes han mirat de posar dificultats per empadronar-se a les veïnes més vulnerables. Això ja era, a més d’immoral, il·legal, i les modificacions de la llei del padró ho han aclarit. Des de l’entrada de la CUP al govern el 2018 l’ajuntament ja no complia amb la regulació inclosa en l’ordenança, sinó que se seguien unes indicacions d’acord a la llei i plasmades en un manual que és d’accés públic
De totes maneres, era necessari esborrar d’una vegada per totes aquesta regulacions de l’ordenança.
La modificació que ens cal és la derogació.
Des de la CUP s'ha defensat des d’un primer moment que el més convenient és derogar del tot l’Ordenança de Convivència i Civisme i redactar de zero un codi de convivència elemental entre la ciutadania. Això no ha sigut possible dins del marc de l’actual govern, però no hem volgut deixar d’aprofitar la finestra que s’ha obert per tallar eines repressives en contra de la dissidència, les persones pobres i el dret al padró.
