Vaig arribar a Donostia just en un moment de tensions màximes. Presumpta gent d'ETA acabaven de matar a Iruña, un comandant de la policia armada, i quasi simultàniament a Donostia els parlamentaris Bandrés i Letamendi assistien a un acte on es cridaren repetides vegades adhesions a ETA. En tot l'Estat espanyol les grans formacions polítiques condemnaven l'atemptat contra el policia. I «Diario 16» exigia als dos parlamentaris bascs una clarificació pública: «O Parlament o ETA».
A mi m'esperava una conferència de premsa. D'entrada els vaig demanar que no fossin cruels amb mi. Jo no conec prou les interioritats polítiques d'Euskadi. Els periodistes foren correctíssims. Tanmateix, i per la meva voluntat, vam entrar en el tema delicat. Ara «Diario 16» em demana també explicacions a mi. I això em ve de meravella. No m'agrada dir una cosa en un lloc i una altra en l'altre.
Els pobles català i basc se senten de fa molt de temps agermanats en la lluita contra l'opressió nacional que tots dos pateixen. Jo, en particular, sempre m'he trobat acompanyat per bascs en la meva lluita i he lluitat tant o mes per ells que pels meus. Però les respectives històries són molt diferents. Crec que els bascs han conservat trets primitius d'organització social fins molt entrada la història. Ells foren no violents com a homes del Paleolític fins a la dominació dels romans, amb els quals feren pactes de no agressió. Només a ells els romans els respectaven el territori, la llengua, els costums, la nació. Avantatges de la no violència! Més tard es feren bel·licosos amb una violència primitiva, aparatosa, superficial, que encara avui caracteritza els nous «gudaris» d'ETA.
Els catalans, en canvi, dominats i «civilitzats» pels romans, no comencen a existir com a nació fins a l'Edat mitjana, però neixen en un món refinat on la violència sembla més suavitzada i on en realitat s'ha tornat més hipòcrita, més refinada més profunda, més eficaç. És la violència institucionalitzada on es mata per llei, amb uniforme i com si fos una litúrgia.
Jo entenc la violència tant a Euskadi com a Catalunya. I procuro expandir la no violència tant a Euskadi com a Catalunya. I si d'alguna manera considero bàrbars els bascs és per fer-los una lloança, com la faria a la dignitat dels indis d'Amèrica. Mentre que la consideració de civilitzats podria assemblar-se a la que en mereixen aquells ianquis que amb «sheriff» i ferrocarrils expulsaren els indis americans.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
