Plataforma per la Llengua s'afegeix a les denúncies contra la cimera entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron que tindrà lloc aquest dijous, dia 19, a Barcelona. L'entitat considera que tota la comunitat catalanoparlant d'arreu del domini lingüístic hauria d'estar-hi en contra, perquè tant l'Estat espanyol com el francès vulneren els drets lingüístics dels catalanoparlants i ataquen la llengua en els àmbits en què avança. L'ONG del català constata que la convocatòria en contra de la cimera ha relegat a un segon terme les reivindicacions en defensa del català i fa una crida a tota la ciutadania a tenir present que tots dos estats són igualment corresponsables de la persecució contra la llengua i de la situació actual del català.
L'entitat recorda que l'Estat francès es nega a ratificar la CELROM (la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries), un tractat que té per objectiu protegir les llengües històriques d'Europa que són minoritàries als estats on es parlen, i que l'Estat espanyol, tot i haver ratificat el text el 2001, sempre l'ha incomplert en diversos punts.
En el cas de l'Estat francès, a més, el govern persegueix els càrrecs electes que s'expressen en català als plens dels ajuntaments (fet que contravé les recomanacions d'OSLO de l'OSCE per al tractament de les minories) i no garanteix que qui ho vulgui pugui aprendre català a les escoles nord-catalanes perquè, entre altres fets, no hi destina prou recursos. L'entitat també recorda que el Consell Constitucional francès ha vetat l'ensenyament immersiu en català i l'ús de les grafies exclusives del català als noms dels nadons, i que l'Estat no ha fet oficial la toponímia tradicional en català i ha imposat una toponímia en francès que és una traducció mal feta de la catalana.
Pel que fa a l'Estat espanyol, Plataforma per la Llengua denuncia que imposa el coneixement i, en alguns casos, l'ús del castellà a tota la població, encara que visqui en un territori en què el castellà no és llengua pròpia, i que el Tribunal Constitucional impedeix que les polítiques de normalització lingüística situïn el català com a llengua preferent als territoris on és propi. A més, el català no es pot fer servir a les institucions generals de l'Estat, com el Congrés espanyol, i el fet que molts funcionaris estatals en territoris catalanoparlants no estiguin obligats a saber català crea obstacles per als ciutadans catalanoparlants i això desincentiva l'ús de la llengua i afavoreix que hi hagi tractes hostils i vexatoris. Ho evidencia l'elevat nombre de discriminacions per motius lingüístics perpetrades pels cossos policials o en l'àmbit sanitari. Per últim, l'entitat recorda que els recursos estatals dedicats a la promoció de les llengües autòctones es destinen gairebé únicament a la promoció del castellà i que l'Estat ha fet que el català sigui residual a la justícia imposant-hi el castellà. Per a Plataforma per la Llengua, és evident que l'Estat actua com un estat castellà i dels castellanoparlants, té el castellà com a llengua per defecte i els altres idiomes són addicionals, limitats i restringits.
