Stop a la discriminació a AENA

Quan ja n’hem vist de tots colors, el cas d’Òscar Valdés, treballador de l’Aeroport del Prat de Barcelona, ve a confirmar que la decadència jurídica en què ha caigut el Regne d’Espanya ja no té límits. La politització de la justícia ha arribat a tal punt que parlar de l’existència d’un Estat de dret a Espanya sigui poc menys que una broma. Que a aquest treballador d’un expedient laboral intatxable se l’hagi suspès del seu lloc de treball resulta francament intolerable. Significa una clara transgressió de la legalitat que defensen els qui diuen ser partidaris de la Constitució de 1978, la que es va pactar amb el Franquisme donant peu a l’actual règim. Al seu articulat s’apunta que cap ciutadà de l’Estat pot ser discriminat en raó de la seva ideologia. I és justament aquest el tracta que dispensen a l’Òscar. Perquè el fet que cap jutjat, ni tan sols la mateixa Guardia Civil, tingui cap raó per imputar-lo en cap mena de delicte tipificat, fa absolutament rebutjable que l’hagin suspès de la seva feina a l’aeroport, essent a més una persona que necessita reincorporar-se a la feina amb tota celeritat per assegurar la seva estabilitat econòmica i la dels seus. Ell ha sofert una brutal intromissió arbitrària en la seva vida laboral pel simple fet de ser un independentista. Com pot l’Estat considerar l’Òscar un “perill per a la seguretat” quan constantment veiem casos de violadors confessos a qui l’Estat atorga la llibertat provisional a la primera de canvi, quan els perpetradors dels múltiples assassinats del GAL són indultats al cap de pocs mesos i quan les Cortes es neguen a investigar incidents tan greus com els atemptats del 17A i el paper que hi va jugar l’imam de Ripoll com a confident de la policia? Aquests no són violacions de la seguretat i causants d’alarma social. Els qui coneixem l’home de pau que és Òscar Valdés exigim que sigui readmès immediatament a la seva feina. Si els poders ocults obstaculitzen aquesta reincorporació, Espanya acumularà un nou cas de 'lawfare' que haurà de passar davant els Tribunals de la UE. I algun dia tants disbarats jurídics, fins i tot a l’estatocèntrica UE, se li faran pagar.