Orígens del Globàlium de Xirinacs

Quan Lluís Maria Xirinacs tenia divuit anys, l’any 1950, va començar a pensar un model global de la realitat. De fet volia una mena d’atles universal útil per moure’s pel món i la vida. Cinc dècades més tard, el 1997, amb seixanta-cinc, presenta la tesi doctoral on descriu i detalla tècnicament l’estructura del Model, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Xirinacs continua la tradició científica catalana iniciada amb l’Ars Magna de Ramon Llull, una gran màquina de pensar amb entranyes matemàtiques i de Francesc Pujols, autor del Concepte general de la ciència catalana, obra que reprenia el titànic desig lul·lià, i propugnava que els catalans havíem de refer el conjunt del saber esmicolat en parts excloents pel racionalisme il·lustrat dels segles anteriors.

Xirinacs centra el seu model exactament en la línia de dos gegants contemporanis del pensament global del seu temps. Un, Josep Ferrater i Mora autor d’un impressionant Diccionari de filosofia on descriu el pensament filosòfic universal, de punta a punta de la seva història i que diu en el pròleg: «En una obra d’aquest estil, no monogràfica, no és possible dir-ho tot sobre una sola cosa, però cal dir quelcom sobre moltes coses». L’altre, Santiago Pey i Estrany autor d’un magnífic Diccionari de sinònims, idees afins i antònims. Jordi Rubió i Balaguer diu d’ell en el pròleg: «M’explicava la seva il·lusió de fer una enciclopèdia ordenada lògicament. No amb les ciències agrupades en compartiments estancs. Volia fer la seva enciclopèdia partint de les idees i localitzant les idees semblants en un indret ordenat lògicament i no per la simple alfabetització còmoda però arbitrària».

El Globàlium és una geografia mental, no pas física, de la realitat. És un dels molts models possibles, indubtablement millorable o canviable in totum segons convingui. És una reducció simplificadora de la realitat, no és la realitat. Aten tots els àmbits de la realitat coneguda per ell sabent que això no s’acaba mai. Pretén ser global, no total, no vol explicar-ho tot, vol prendre en consideració el més significatiu en el coneixement i el més determinant en l’acció.